Extrema dreta

Un dels edificis més visitats d’Amsterdam és la casa d’Anne Frank, la nina autora del famós diari, que va morir en el camp de concentració d’Auschwitz. Després d’esser vençut en Hitler, el nazisme va esser prohibit i perseguit als Països Baixos i així i tot, el Partit per a la Llibertat de Geerd Wilders, d’extrema dreta, va aconseguir 20 escons a les eleccions celebrades a Holanda el març d’enguany.

França, juntament amb Anglaterra i els Estats Units, va liderar la lluita contra el nacionalsocialisme alemany, durant la Segona Guerra Mundial i es va fer famosa la seva resistència contra la invasió alemanya i el govern de Vichy. Així i tot, Marine Le Pen, capdavantera del Front Nacional, va aconseguir el 33’9% dels vots a la segona volta de les eleccions Presidencials celebrades enguany.

Després de la Guerra, Alemanya va il·legalitzar el partit de Hitler i va prohibir qualsevol exaltació i defensa del nazisme, per això, des del 1945 ençà, l’extrema dreta no va tenir veu en el parlament alemany, el Bundestag. Per a les eleccions d’enguany, però, el partit Alternativa per Alemanya, d’Alexander Gauland i Alice Weidel, va obtenir el 12’6% dels vots, que es traduïren en 94 escons.

Podríem continuar amb Amanecer Dorado, de Nikos Michaloliakos, a Grècia; la Casa Pount, de Gianluca Iannone i Força Nova, de Roberto Fiore, a Itàlia; el Partit Popular Danès, de Kristian Thulesen Dahl, a Dinamarca; els Demòcrates Suecs, de Björn Söder, a Suècia; o el Partit per la Llibertat d’Àustria, de Norbert Hofer, per només citar-ne alguns dels més coneguts.

A Espanya, a diferència de les legislacions dels països esmentats, no s’ha destinat un sol euro a la Llei de la Memòria Històrica, el Valle de los Caídos segueix homenatjant el dictador, són innobrables els noms franquistes de pobles, places i carrers, hi ha plaques i monuments a moltíssims indrets, el Pazo de Meirás, on va néixer Emilia Pardo Bazán, està gestionat per la Fundación Francisco Franco i el govern de Madrid, tot i bravejar de catòlic, segueix posant totes les traves que pot a l’hora d’exhumar les fosses dels republicans assassinats durant i després de la Guerra Civil.

Davant això i tenint en compte el que passa arreu d’Europa, hi ha algú que es cregui que a Espanya no hi ha extrema dreta? Jo som dels que pensen que sí que n’hi ha, i molta, però està amagada davall les sigles de dos partits polítics, els noms dels quals no cal esmentar perquè tothom els coneix.

Un pensament a “Extrema dreta

  1. És evident. Basta vaure com a Palma l’avinguda principal encara te el nom d’un venerat golpista (Joan March) i en canvi els qui foren assassinats amb els doblers d’aquest tenen, com a molt, un carreret mig amagat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.