Veus sàvies (II)

Si fa uns dies em feia ressò de les paraules d’un personatge que admirava, Baltasar Garzón, ara toca el torn a un altre que en el mateix article també mencionava, el jutge Castro. M’interessa l’opinió d’ambdós per ser persones coratjoses que no s’arruguen davant del poder, com bé han demostrat en la seves respectives trajectòries; per ser eminències en temes judicials (i per això les seves opinions no són de qualsevol en aquest tema);  i per més inri no són precisament nacionalistes catalans (és a dir no se deixen dur per partidismes). I, mirau per on, ambdós opinen exactament igual sobre el conflicte català. Dóna què pensar, la veritat…

L’entrevista al jutge Castro es féu ahir a IB3 i aquestes són algunes de les perles que ens deixà (curiosament en molts punts, sobretot als referits al cas català, opina ben igual que Garzón si ho voleu comparar):

 

  •  No dubta a suggerir que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó perquè el president català no ha frenat els seus plans: “Si Puigdemont es fes enrere, quant de temps us pensau que quedarien a la presó els Jordis? Hi estarien dies”, afirma rotund. “Respect les decisions judicials, però en aquest cas no hi havia risc de fugida ni destrucció de proves”, afegeix. “Se n’anirien on? Destrucció de proves? Si les proves les tenim als telenotícies! Què hem d’investigar? Les manifestacions?”, exclama el magistrat. “La mesura és legal”, apunta, però “el respecte cec per la llei de vegades s’hauria d’aparcar”, conclou. No importa afegir res més. Bé, si, que Garzón ja ho deia “respect les decisions judicials, però els Jordis no haurien d’estar a la presó”.
  • Pel magistrat, donar l’ordre de requisar les urnes “va ser totalment erroni i s’enviaren les forces d’ordre públic a fer quelcom innecessari. Enviar les forces d’ordre públic amb aquesta finalitat va ser un acte de deslleieltat per la policia”, diu Castro, “que ho va passar tan malament com els ciutadans que l’únic que feien era ser allà”. Un poc en la línia de Garzón també: “Les mesures de Rajoy només deixen una opció: la submissió”
  • “Què passaria en l’hipotètic cas que el 100% dels habitants d’un país no hi estiguessin a gust? Hi enviam els tancs? Fusilam la gent? L’empresonam?”, es demana Castro, amb ironia. “S’haurà de donar algun tipus de solució”, afegeix. Amb tot, subratlla que ell se sent “profundament espanyol” i que li agradaria que Espanya continuàs unida, “però no unida perquè hi ha una pistola que t’apunta, sinó perquè la gent se sent així”, remarca. Segons el jutge, tenint en compte la legislació actual, el referèndum no era “legal”. Per Castro, “no hi havia competències per fer aquest referèndum; ni es van tramitar de manera adequada les lleis de transparència i transitorietat, marginant una part del Parlament”. “Però seria desitjable l’elaboració d’una reforma constitucional per permetre que els pobles poguessin expressar-se lliurement”, puntualitza. De nou coincident amb Garzón, que deia: “Sóc partidari del dret a decidir dels pobles, si bé a favor d’un referèndum, dins de la legalitat, no com han fet a Catalunya“

    No crec que faci falta afegir res pus. Tant de bo en aquest estat tots tenguessin les coses tan clares i la ment tan oberta com aquestes dues figures, ens hauríem estalviat molt de conflicte.

Un comentari a “Veus sàvies (II)

Deixa un comentari