Mots perduts: oró

I un uró, que saps que és?. La pregunta de n’Antoni Pasqual, alçant les celles sobre la conxa de les ulleres, va resultar ben directe. Segurament el vaig sorpendre una mica quan li vaig dir que sí, que en teniem un a ses Sitges de palla d’ordi i, a més, li vaig contar l’ànecdota de quan  l’amo en Jaume Pistola, que vivia per devers Tenja, va “uronar” un ca prim de barra de la senyora Calicant.Vegeu el que diu el tresor del DCVB

2. ORÓ m.
|| 1. imatge  Espècie de cabàs gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc. (Tortosa, País Valencià, Balears). Els orons tortosins i valencians són de teixit de palma o d’espart; els baleàrics són de palla d’ordi, de joncs o de fonoll. E’ls de nuyt meteren-hi orons plens de terra, Jaume I, Cròn. 203. Mirats los oçells del àer qui no sembren ni cullen ni umplen los orons ni’ls graners, Canals Carta, c. 48. Qui ab oró se aparella e va ab cistella, Spill 14764. Orons on se posen o stogen los blats: Horreum i. reconditorium eo quod ibi homines laboratores fruges reponant, Esteve Eleg. n 8 vo. Un uró ab tretze barcelles llevó de càñom, doc. a. 1764 (Marjal, 1923, p. 28).
|| 2. Depòsit cilíndric fet de ciment, o quadrangular practicat a un racó de l’algorfa amb un barandat, per a tenir-hi blat o altres grans (Sueca, Xàtiva); cast. granero.
|| 3. Munt de terra voltat de paret de pedra seca, que es posa entorn de la soca d’un arbre per defensar-la de cops i evitar que les branques s’esgallin (Cast.).
Loc.

Estar gras com un oró: estar molt gras (Alaró).
Refr.

—«Any d’aubons, any d’orons»: significa que en l’any en què abunden els aubons, hi haurà bona anyada de grans (Mall.).
Fon.:
oɾó (Tortosa, País Valencià); uɾó (Mall., Men., Eiv.).
Intens.:
—a) Augm.: oronàs, oronarro. —b) Dim.: oronet, oronetxo, oroneu, oroniu.—c) Pejor.: oronot.
Etim.:
del llatí erōne, mat. sign. || 1. No es pot admetre la derivació oró < llatí horrĕu, proposada en el REW 4186.

(Dibuix del DCVB)

PD. Dies després d’haver comentat el mot, hem sabut que n’Antoni va començar. amb llata, la confecció d’un oró, i ja el te més de mig fet!

3 pensaments a “Mots perduts: oró

  1. He sentit dir –no ho he comprovat– que per fer tornar un ca més ximple el tancaven un parell de dies dins un forn, a pa i aigua, i a això li deien uronar.

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.