Mots perduts: llongues

Compartir idees i temes amb altres persones sempre resulta profitós. Es el cas paradigmàtic de que un i un no són dos sinó molt més. Les paraules d’una petrsona suggereixen idees a una altra…, i així va passar l’altre dia a la taula del cafè.
-Saps que és una llonga?

LLONGA f.
|| 1. Panet llarguerut, generalment de pasta ensucrada (Labèrnia, Escrig, Martí G. Diccs.).
|| 2. pl. Cordes amb què es guia l’animal que llaura o que bat (Conca de Barberà, Camp de Tarr., Mall., Eiv.); cast. tirantes. Y llongues p’es muls retgí, Ignor. 65.
|| 3. Veta que duien les dones en el capell, de la cofa a les ales, per evitar que aquestes tombassin massa (Manacor).
|| 4. Peça que afegeixen per a compondre i adherir novament una cosa rompuda (Felanitx).
|| 5. ant. Corretja amb què es fermaven els ocells de caça. Dos parells de longues de falchons, Inv. Anfós. V, 177. Hi ha hun corn d’algàlia buyt e hunes longues de sparver, doc. a. 1451 (Col. Bof. xxvi, 133). Huyt pells de ca adobades…, ço és les dos pells grans per a llongues de falcons, doc. a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.). Acostats-vos-hi e posats-li la llonga e los gits e tenits-lo perque no se’n vaja, Anim. caçar, 22.
|| 6. Carretera (en l’argot dels malfactors barcelonins).
|| 7. Llonganissa (en el mateix argot). Hi entrisquiat en un adrogu deminisquiant un perrot de llonga: He entrat en una adrogueria demanant deu cèntims de llonganissa, Vallmitjana Crimin. 25.
Loc.

No saber quina llonga han de tirar: no saber què fer (Eiv.). «M’he posat a cantar, perquè no sabia quina llonga havia de tirar».
Fon.:
ʎóŋgə (or., bal.); ʎóɲɟə (Manacor, Felanitx).
Etim.:
del llatí lŏnga, ‘llarga’. En l’accepció || 7, llonga és evidentment abreviació de llonganissa.

L’accepció que coneixia n’Antoni era una mena de mescla de la 2 i la 4. Ell parlà d’una corda en que fermaven les camelles.

Un comentari a “Mots perduts: llongues

Deixa un comentari