Flor de Card 45 (XIV)

1985

A l’Editoral del mes de gener, la revista agraeix a Bartomeu Domenge que hagi volgut figurar com a director de Flor de Card des del 1977 ençà, encara que en realitat fos jo el qui se’n cuidava. Havíem acordat fer-ho així perquè ell feia feina pel seu compte, mentres que jo treballava per una entitat financera i consideràrem que, donat el caire polític i reivindicatiu de la revista, era més prudent no arriscar-se. Aprofitant l’avinentesa, en Guillem Pont va publicar una nota anunciant que, en endavant, no redactaria més Editorials, ja que era del parer que se n’havia de cuidar el Consell de Redacció, recentment implantat. Així que, des d’aquell any fins que la revista va deixar d’editar-se, jo en vaig esser oficialment el director i el redactor dels Editorials, després d’haver estat discutits i aprovats cada mes pel Consell de Redacció.

Des del març fins al juny, Flor de Card va continuar omplint les seves pàgines amb articles sobre la Punta de n’Amer. Així, el mes de març férem un Editoral sobre l’expulsió d’Unió Mallorquina del batle Bartomeu Brunet, motivada, en part, per no haver fet cas de les instruccions del partit quant a la urbanització de la Punta. El mateix mes vaig fer una entrevista a n’Antoni Sansó, després que el Plenari aprovàs inicialment la urbanització, amb els vots d’Aliança Popular, Unió Mallorquina i el Centre Democràtic i Social, del qual també en vaig fer una crònica. El tema central de la Punta es va arrodonir amb una cronologia dels fets, una pàgina d’Espipellades, una altra amb les cares dels set regidors que votaren a favor de la urbanització i una darrera amb una entrevista que vaig fer a Jeroni Albertí, aleshores president d’Unió Mallorquina, a la qual, després d’insistir-hi molt, es va declarar partidari de conservar l’espai natural tal com estava.

En el mes d’abril –continuant amb la Punta–, hi havia dues pàgines amb la crònica que n’Antonia Servera havia fet de la taula rodona celebrada a la Sala Rigal, moderada per Jacint Planas i Santmartí, amb la participació dels representants illencs de tots els partits que tenien escó a l’Ajuntament, amb l’excepció d’Aliança Popular, i a la qual hi assistiren unes quatre-centes persones.

El mes de maig vaig fer una crònica parlamentària, ja que vaig assistir a la sessió on el PSM i el PSOE presentaren una proposició de llei per declarar Sa Punta Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). La crònica estava acompanyada pel text que havia llegit Sebastià Serra, que fou aprovat inicialment el 22 de maig i, definitivament, el mes de juliol, anul·lant l’acord de Plenari de l’Ajuntament esmentat abans.

Pel juny férem l’Editorial sobre el paper que havia jugat el batle en el tema de la Punta i també vaig fer una crònica de la festa/manifestació que havien organitzat Flor de Card, el GOB i Greenpeace, per a la qual aquesta organització ecologista va portar a la plaça de l’Ajuntament una immensa ballena inflable. Xavier Pastor, en nom de Greenpeace i Miquel Riera, en nom del GOB i Flor de Card, llegiren un comunicat reivindicatiu. A la mateix revista hi ha un escrit de Gaspar Soler, Nito, oposant-se a la urbanització.

El mes de setembre el PSM, el PSOE i el CDS presentaren una moció de censura al batle, que va sortir aprovada per majoria absoluta, però que no va tenir més que un efecte simbòlic, per tal com les mocions de censura a les entitats locals només començaren a esser efectives a partir de la legislatura següent.

Per l’octubre Sant Llorenç va patir una gran torrentada, semblant a les que havia patit el 1943 i 1973, i Flor de Card se’n va fer ressò a través de la portada, l’Editorial i vuit pàgines més, amb mapes, quadres comparatius i una gran quantitat d’imatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.