L’ofici del foraviler és dur: o plou massa o no plou gens; l’herba et passa davant; el becut roig, la tuta, la xilella, l’aranya roja, el poll, la mascara, els fongs, el mildiu… envaixen els teus camps i la feina de la temporada se’n pot anar en orris en un santiamèn. I ara, per afegir-hi al banyat, els arbres no em fan ni punyetero cas, la qual cosa em pot suposar conseqüències imprevisibles amb la justícia.
Dic això perquè, tot i l’explícita prohibició de propagar onsevulla el color groc, s’han proposat fer-me la punyeta i m’han omplit la finqueta de fulles grogues. A mi, que m’en cuid de podar-los quan és l’hora, adobar-los, regar-los a l’estiu, que fins i tot vaig fer un curset de manipulador de productes fitosanitaris per poder-los fumigar així com cal… Què volen, que em tanquin a la presó per desobeir les assenyades instruccions del Gobierno? O no saben que el groc està prohibit pertot arreu, fins i tot a les fonts, les bufandes o els arbres de Nadal?
Tanta sort que els pocs pèls que em queden al cap ja són grisos, perquè si hagués passat fa alguns anys, quan encara en tenia i eren rossos, no hi hauria hagut força humana que em salvàs de passar les festes entre barrots!
Molts d’anys!
AAA