1986
El 1984, el capellà llorencí Mateu Galmés va organitzar la I Dimoniada, a Manacor i, en vista de l’èxit, l’any següent feren la segona a sa Pobla; el 1986 l’Ajuntament de Sant Llorenç va agafar les messions per cuidar-se’n de la tercera, de la mà de Pere Bauçà, i l’altre any se n’encarregaren els murers. Desconec si se n’organitzaren més, però la de Sant Llorenç va esser tot un èxit i Flor de Card en va fer el seguiment a la revista del gener, amb fotografies, l’Editorial i diversos textos, en els qual s’alabava l’excel·lent organització per part d’en Mauri.
El mateix mes, en Guillem Pont començà la sèrie “13 anys de campaments”, iniciats el 1972 sota la capa del Club Card, continuats el 1977 pel Centre d’Esplai, que compartí amb la Parròquia el 1980 per a la seva organització, fins el 1984, en què s’entregà a l’SMOE. La sèrie d’articles va acabar el maig de 1987.
El mes de febrer una bona part de Flor de Card estava monopolitzada pel referèndum sobre l’OTAN, resaltant a l’Editorial el text confús de la pregunta i també l’aparent contradicció de la postura de dos dels principals partits, ja que Aliança Popular demanava l’abstenció i el PSOE la integració. La revista incloïa dues pàgines amb entrevistes als representants locals de tots els partits i una altra de la Coordinadora estatal d’organitzacions pacifistes. En el número del mes següent es donaren els resultats, segons els quals el 49’12 dels llorencins va optar per l’abstenció.
Aquest mes publicàrem un poema de Biel Bassa, fill de Francesca Bosch, secretària general del PCE, que em ve de gust reproduir:
I LOVE YOU, TITI
Voldria fer un poema romàntic i absurd,
un estúpid poema d’amor per a recitar-te’l.
Vestit, ben vestit. Americana blava creuada,
botons d’àncora daurats i amb la mirada
pecar amb tu de pensament, paraula i obra;
i amb la mirada travessar el temps, la mar i la distància,
i besar-te aquests llavis de caramel·lo,
Nastasha Kinski, caramel·lo de fraula,
i oferir-te una flor recitant un poema
ridícul i absurd, un estúpid poema d’amor.
Però… Ai! Per a fer això
jo hauria d’esser un estúpid playboy
ianqui o anglès,
i això no, nineta…! Això mai!
Tranquilitza’t i comprèn-me,
el nostre amor és impossible.
Pel juny dedicàrem sis pàgines a les eleccions generals: Editorial, Espipellades, resultats i entrevistes als representants locals de tots els partits. També n’hi havia quatre amb comentaris sobre la marxa de les monges de la Caritat, que el mes anterior se n’havien anat definitivament del poble.
El mes de setembre es va esdevenir en el poble una situació que no s’havia vist mai i que de llavors ençà tampoc no s’ha repetit. Resulta que, pel març d’aquell any, un empresari de la zona costanera va demanar permís a l’Ajuntament per construir un “Bier Garten” i la discoteca “Q”, que inaugurà dos mesos més tard, després d’haver-ne sol·licitat el permís d’apertura. Deu dies després, l’Ajuntament ordenà el tancament dels dos locals, circumstància que, durant l’estiu, es va repetir fins a set vegades, algunes a instància de la conselleria d’Interior, altres del ministeri de Treball i altres de l’Ajuntament. Com a conseqüència de tot això, a mitjan setembre, 12 treballadors de l’empresa s’instal·laren durant una setmana davant el despatx del batle –en Bartomeu Brunet– i feren una vaga de fam, que abandonaren el 26 de setembre, quan l’Ajuntament va concedir el permís d’apertura. Flor de Card en va fer el seguiment a la revista del mes, amb una fotografia a la portada, l’Editorial, una cronologia del fets i una entrevista als treballadors en vaga de fam, a la qual manifestaren que l’Ajuntament estava dirigit per l’Associació Hotelera, que no volia competència, ja que tots els hotels feien ball i mai no els havien posat cap emperò.
Imatges: dues portades meves, corresponents als mesos de maig i març