Tenc un dubte: no sé com és que na Soraya Sáenz de Santamaria alça tant el cap, a la fotografia publicada avui al diari Ara.
Deu esser perquè encara no s’ha avesada a les ulleres progressives noves que s’ha comprat i no hi acaba de veure-hi bé per la banda de baix? O per dissimular la papada que comença a congriar davall la barra que té (perdó per lo de la barra; no ho deia en sentit figurat). O tal vegada és per demostrar un puntet de xuleria davant el repte que li han plantejat Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent? O deu esser una espècie d’expressió de venjança, davant el fracàs que va tenir el primer d’octubre, quan posaren les urnes que assegurava que no posarien, o a les eleccions del 21 de desembre, que el seu partit va passar d’onze diputats a quatre?
La veritat és que m’ha deixat intrigat.
És la mateixa papada i la mateixa xuleria que tenien en Felipe González, n’Aznar o en Franco quan tenien tot el poder polític, empresarial i judicial, de part seva i podien fer tot el que volguessin perquè ningú els hi deia res. Per desgràcia els mallorquins actuals, fins i tot als pobles, venen els seus ideals per 2 cèntims i tothom calla públicament, ara i abans, davant dels atacs que hem patit, patim i patirem.