A vegades les paraules resulten entremaliades. Una pronuncia inexacte o mal entesa pot portar a camins d’incertesa i dubte. Però és així que sorgeix l’aplicació d’un cert enginy de recerca de camins alternatius: assaig i errada, semblances, imatges… Si hi ha sort, llavors sorgeix la satisfacció. Tal és el cas de «magencar».

MAGENCAR v. tr.
|| 1. Entrecavar superficialment les plantes quan comencen a néixer o quan han estat transplantades; cast. desortijar (la primera vegada que les entrecaven), aparar (la segona vegada). Especialment; a) Donar la segona cavada a la vinya; cast. rendar, binar, aparar. Cauar, podar, magencar, Eximenis II Reg., c. 36. Tres coses fan bona vinya: bé cauar, bé podar, bé magencar, Libre de tres, 59. Lo cavar, metjancar [sic] y altre feine, doc. a. 1575 (Hist. Sóller, i, 142).
|| 2. Cavar el femer removent els fems perquè fermentin (Mall.).
|| 3. refl. Arreglar-se, disposar les coses de tal o tal manera (Empordà); cast. componérselas, «Magenca t’ho com puguis!»«No sé com magencar-m’ho».
|| 4. refl. No saber què es magenca: no saber què es diu, parlar o obrar destentadament; cast. no saber lo que se pesca. Com no saben lo que’s magenquen, nigú els escolta, Martí G., Tip. mod. ii, 127. «Calla, que no saps què et magenques!» (Val., Mall., Men.).
Var. form.: esmagencar (Lacavalleria Gazoph.).
Fon.: məʒəŋká (or.); maјʒeŋká (Tortosa); maʤeŋkáɾ (Cast., Al.); maʧeŋkáɾ (València); maʤaŋká (alg.); əzməʒəŋká (or., eiv.); azmaʒaŋká (occ.); məʤəŋká (mall., men.).
Etim.: derivat de magenc, i aquest derivat de maig, perquè les operacions agrícoles que designa el verb magencar solen fer-se a la primavera, pels volts del mes de maig.

Val a dir, a manera d’afegit, que el mot ens portà a les altres feines que acostumaven a fer-se els dies de mal temps, quan plovisquejava i les persones necessitaven estar a cobro, com per exemple allò de: “pots anar a magencar els fems de la boal!”

(PD. El mot potser és perdut, però l’acció de remolcar fems és ben viva, o no?)