Entrevista a la compositora Sara Galiana. Les seves obres seran protagonistes al Festival de Bandes de Cala Millor

Sara Galiana Sola (València 1989-06-14) Va començar els seus estudis musicals a una edat primerenca (4 anys). Posteriorment, va rebre formació en diverses acadèmies fins a arribar al Conservatori Professional de València, on va finalitzar els estudis de grau mitjà en l’especialitat de Piano i composició. Va obtenir la titulació de composició al Conservatori Superior Joaquin Rodrigo de València, comptant amb professors com Francisco Tamarit, José Aparisi, Roberto Forés, Emilio Rernardn, Claudia Montero i Andrés Valero-Castells entre d’altres.
Especialitzada en música audiovisual, ha rebut classes de professors com Alex Conrado i Arnau Bataller. Ha treballat en bandes sonores de diversos curtmetratges, destacant el de la banda sonora de “Nevermore”, basat en la novel·la “El Cuervo” d’Edgar Allan Poe. Dit curt va ser premiat en diversos festivals i seleccionat al festival de Beverly Hills, Califòrnia.
Ha participat en diversos concursos de composició nacionals i internacionals per a banda simfònica i orquestra simfònica, en els quals ha rebut diverses distincions i guardons. L’any 2016 va ser la guanyadora del concurs de composició per a banda simfònica d’Eivissa, amb la seva obra Stonage.
El proper 17 de març, a l’Auditori Sa Màniga de Cala Millor se celebrarà el Festival de Bandes de Música de la Federació de Bandes, en què participaran i actuaran conjuntament les bandes de música de Campos i Sant Llorenç des Cardassar. Dirigirà la primera part del concert el director de la banda de Camps, Joan Laínez.
La segona part del concert serà dirigida pel director Pere Siquier, i estarà dedicada a composicions de Sara Galiana, que ha estat convidada al festival per la Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar, i el seu director.

Sara, tens antecedents familiars en el món de la música?
Doncs, encara que m’hagués encantat tenir-los i tot i que la música sempre ha estat una cosa apreciat en la meva família, no he pogut comptar amb aquests coneixements dels meus predecessors que tan bé m’haurien vingut en més d’una ocasió. Tot i així, he de dir que els meus pares em van inculcar el gust per la música clàssica pràcticament des que vaig néixer. No només escoltaven els gèneres de tendència, sinó que disposàvem d’una àmplia biblioteca de música clàssica a casa.

Què professors han influït més en la teva formació musical?
Vaig realitzar la meva formació principalment en els conservatoris mitjà i superior de València, on em vaig especialitzar en composició, obtenint la llicenciatura en 2014. Molts professors m’han marcat al llarg de la meva carrera i han estat claus en el camí que he recorregut. Professors com Encarna Beltrán, que va ser la primera que em va animar perquè entrés a formar part d’aquest món de la composició; Claudia Montero, que a dia d’avui segueix sent un gran suport per a mi; Andrés Valero, que va ser tot un referent a seguir durant la meva etapa d’aprenentatge en el conservatori Superior; Luis Serrano, Emilio Renard, Alex Conrado … i tants altres dels que m’alegra saber que avui en dia tinc al meu costat.

Dels guardons i premis rebuts fins a la data en la teva carrera. Quin ha estat el més important per a tu?
Tot i que el premi que va obtenir Stonage a Eivissa va suposar un abans i un després per a mi, guardo un especial record de la selecció del nostre curt “Sigue Contando” (dirigit per Beatriz Olcina) en el prestigiós Festival Internacional de Cinema Fantàstic que se celebra a Sitges anualment, en el qual vaig tenir el privilegi de participar amb la composició de la banda sonora que competirà pròximament com a candidata en els prestigiosos premis Jerry Golsmith, Sitges va ser sens dubte una experiència que vaig gaudir, de la qual vaig aprendre i que tornaria a repetir sense pensar-m’ho.

En què t’inspires a l’hora de compondre?

Gairebé sempre, quan em sento a compondre, intento imaginar-me una història. Intento explicar alguna cosa als oients a través de la meva música. En el meu cap veig totes les escenes com si es tractés d’una pel·lícula, i d’aquesta manera em resulta molt més senzill pensar en les estructures, harmonies, temes, instrumentació, textures etc. El cinema està sempre present en el meu treball d’una manera o una altra.

Actualment molts compositors es dediquen a compondre temes per al cinema. Què t’agrada més a tu compondre per a bandes o cinema?
La música per a cinema sempre ha estat la meva gran passió, tot i que he gaudit molt quan he compost per a banda, ja que sempre em porto les obres al meu terreny i també acaben explicant històries que en certa manera visualitzo al meu cap. Però clarament si pogués triar m’encantaria poder passar-me el dia jugant amb els meus llibreries mentre componc música per a pel·lícules, videojocs, documentals, curts … Seria com no haver d’anar a treballar mai!

Hi ha algun compositor que hagi influït en la teva obra? Amb quin et quedes?
Bé, jo crec que en major o menor mesura hi ha diversos aspectes que poden influir en la manera de compondre i concebre les obres. Per a mi un d’ells seria tot el que he après durant la meva etapa al Superior que clarament m’ha permès expressar-me aconseguint a un llenguatge més ric i complex. D’altra banda, considero que la música que escolto és també un gran influent en el meu treball. Bandes Sonores de Hans Zimmer, John Williams, Alexandre Desplat entre molts altres, són les que millor reflecteixen el meu posicionament estilísticament. Si hagués de quedar-me amb un sol compositor possiblement em quedaria amb el veterà John Williams, a qui considero el pare del concepte actual de Banda Sonora i el compositor viu més complet.

¿Què és el més difícil a l’hora de compondre per a audiovisuals?

Una de les coses més complicades a l’hora de compondre música per a audiovisuals és saber plasmar la visió del director amb la teva música. Ser capaç de llegir entre línies que vol dir amb cada escena, que coses has de emfatitzar amb la teva música, quins no i en quins moments. Una altra de les coses que més ens costa és “matar els nostres propis nadons”, moltes vegades compons molta música que finalment a petició del director no s’utilitza o senzillament es modifica de cap a peus per la qual cosa sempre és millor no encapritxar molt amb els temes que composem.

¿Internet obre portes als compositors?
Per descomptat, gràcies a Internet el món avui en dia està interconnectat, pots veure gent que està a l’altra punta del món i parlar a temps real. Això mateix es pot aplicar a la feina. Podem compondre per a empreses en qualsevol lloc, avui dia no cal desplaçar-se fins a una oficina per poder realitzar el nostre treball. Treballem des de casa i enviem els projectes a través d’Internet, i si cal fer modificacions o correccions amb una simple trucada de Skype vam decidir de canviar. Internet no només ens ajuda a treballar diàriament sinó que també és un mitjà a través del qual podem difondre el nostre treball de manera totalment gratuïta. La nostra música arriba a tots els racons del planeta en només uns minuts.

Quins nous projectes tens en ment?

Ara mateix estic component una obra nova per a banda simfònica, sobre víkings i celtes, “Assur”, que pretén ser un poema simfònic en tres moviments a l’estil de Stonage, però no preveig que estigui a punt aviat, ja que el meu major repte ara mateix està enfocat als Estats Units. Tinc previst anar a estudiar el màster de film scoring a UCLA aquest any per completar així la meva formació i optar a més oportunitats de treball dins el marc de l’audiovisual.

Què suposa per a tu que les teves obres siguin les protagonistes al Festival de Bandes de Música de la Federació que se celebrarà a Cala Millor?
Per a mi és un veritable plaer compartir la meva música amb vosaltres, em fa molt feliç veure que no es queda en un calaix, sinó que es toca i la gent gaudeix d’ella. No hi ha res millor que fer el que més t’agrada a tu i que agradi a tanta gent. Estic molt agraïda, tant als músics de la banda com al seu director Pere Siquier per oferir-me aquesta oportunitat. Tinc un molt bon record d’Eivissa i espero portar-me també una molt bona experiència d’aquest festival.

Quina obra és la més important o especial per a tu de les que podrem escoltar al festival?
Diria que la més especial per a mi és Stonage. És una de les obres de les que més orgullosa estic i que més alegries m’ha donat fins ara. Va guanyar el concurs per a banda simfònica d’Eivissa el 2016, va ser interpretada com a obra lliure a la 41 edició del certamen provincial de bandes de València en 2017 i s’ha interpretat en nombroses agrupacions per tot Espanya. A més, vaig gaudir molt component, sobretot la primera part, on volia plasmar una mica els possibles rituals musicals dels homínids del Paleolític. Van ser dos mesos de maldecaps que finalment van valer molt la pena.

Hi ha molt poques dones joves que es dediquen a la composició i triomfen, i tu ets una d’elles. Ets conscient de com pots influir en moltes d’elles i el que representes per a la dona?
Potser no sóc conscient del tot, jo només faig el que més m’agrada i l’únic que intento sempre és donar el millor de mi i connectar de la millor manera possible amb totes les persones amb les que treballo. Quan entres en aquesta professió ets conscient que la figura de la dona no està per a res equiparada amb la de l’home, hi ha molts més homes que dones, però per això m’agrada animar a totes les compositores que estiguin debatent-se entre si entrar a formar o no parteix d’aquest món, al fet que ho facin. Crec que sempre has de lluitar per les coses que vols, no arribaran soles, has de treballar-les, has de suar per elles i finalment acabaràs aconseguint. Encara queda molt camí per fer perquè la dona aconsegueixi una igualtat real en un món que fins fa poc havia estat per als homes, però estic segura que cada dia estem una mica més a prop d’aconseguir-ho i que cadascuna aportarem el nostre granet de sorra a la nostra manera perquè sigui possible.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada