Les caretes

Que la independència que reclamaven dos milions grossos de catalans, a hores d’ara, no ha arribat a bon port és un fet que poca gent podria discutir. Probablement els mancaven, com a mínim, una d’aquestes dues premisses: o un bon exèrcit capaç de defensar allò que havia votat la majoria dels catalans, o un ampli reconeixement internacional que pressionàs l’estat en aquesta direcció, i s’ha pogut comprovar que no en tenien cap de les dues. Potser també caldria afegir-n’hi una altra: una gran majoria de catalans que es decantàs per la separació, cosa que tampoc no han aconseguit.

Així i tot, però, hi ha una cosa que sí que han aconseguit: llevar la careta als partits de dretes PP i Ciutadans, al PSOE, a la majoria de la premsa espanyola –diaris i canals de televisió– i al grup de suposadament progressistes que solien alçar la veu davant demandes socials com la igualtat de la dona o l’IVA cultural. No pretenc que tots aquests grups es decantin a favor de la independència si no hi estan d’acord; tenen el seu dret i la seva opinión és tan respectable com la dels altres.

El que no em passa pel canó avall és que abaixin el cap davant els terribles atacs que estan patint tant l’estat de dret com la democràcia, enviant a liorna la separació de poders. Com poden no dir res si arriben a mantenir dins la presó quatre persones durant devuit mesos sense haver-les jutjades, mentres n’Urdangarín viu tranquil·lament a Suissa després d’haver estat condemnat? Com pot esser el partit menys votat de Catalunya el que decideixi qui ha d’esser el president de la Generalitat? Com poden acusar TV3 de no esser imparcial els mateixos que manipulen descaradament Televisión Española i feren barbaritats partidistes a Telemadrid, Televisión CMM o Canal9? On són els intel·lectuals “de la cella”? O és que tenen por de no trobar feina –concerts, pel·lícules…– si denuncien aquests fets? No veuen que la dreta, amb el submís recolzament del PSOE, està aprofitant els procés català per retallar la llibertat d’expressió i la separació entre els poders executiu i judicial? O els va bé que sigui així per tal que preservar la sagrada unidad de la Patria? Si fins i tot les Nacions Unides i Amnistia Internacional ho han denunciat!

Ara callen, però després, quan ja no hi siguin a temps, vendran les llàgrimes.

2 pensaments a “Les caretes

  1. Molt d’acord amb la majoria de coses que dius Pep. Ben ver que l’escapada sense frens dels independentistes no ha arribat a bon port (i encara pitjor si els caparruts fan repetir eleccions), però és ver que també he quedat ben espantat de l’Espanya casposa que encara existeix. Se pot defensar la no independència de Catalunya de moltes maneres, però no fins a travessar segons quins límits. Per posar un tast us mostr aquest innocent reportatge d’antena 3 Deportes sobre en Guardiola. Tot plegat molt ·esportiu” ja ja ja:

    http://www.antena3.com/noticias/deportes/futbol/criticas-a-guardiola-por-su-comparacion-el-cancer-te-elige-a-ti-y-la-ideologia-lo-eliges-tu_201803025a9966190cf2552830c4127e.html

    I com aquest a centenars a El País, Antena 3, TVE…

  2. Com diu la cançó “has de pregar que el camí sigui llarg”. No és poc haver posat a la vista tot això que deis.
    Una altra cosa que pens que no s’ha posat prou en valor: el reconeixement internacional, però no de les institucions sinó de la gent i de la premsa, n’hi ha prou amb comparar els mitjans de comunicació europeus després de l’u d’octubre i veure com eren d’oposades aquelles portades a les de la major part de la premsa espanyola, a qui M. Rajoy ja els hi va donar les gràcies.
    Tota aquesta connivència ha donat carta blanca a l’estat per empresonar també al mallorquí Josep Valtonyc i a Pablo Hassel, i aquí tothom continua callat, però des de fora, ja es comença a descriure Espanya com la nova Turquia.

Respon a Pau Quina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.