Si a vegades els mots de la conversa de taula de cafè resulten entremaliats, en altres ocasions passen de forma discreta, sense altre comentari addicionals que les conegudes expressions ah!, si!… Son els mots coneguts per tots els membres de la taula. La discreció dels comentaris no implica, però, que no siguin mots perduts. Tal és el cas d’estormia.ESTORMIA f.
|| 1. Coixí cilíndric de cuiro o de llatra de palma ple de palla, que serveix com a seient; s’usa molt a la muntanya (Mall.); cast. posadera. Quatre estormies de palma, doc. a. 1345 (ap. Aguiló Dicc.). Duas stormias rotundas cum signis de Vida, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 15). Sis stormies de cuyro, doc. a. 1493 (ibid. vii, 417). S’asseya a una estormia, Costa Agre terra 62.
|| 2. Cofí d’espart o palma per a dur fruita o altra cosa (Un Mall. Dicc.). Tens estormies de figues, Salvà Poes. 92.
Fon.: əstoɾmíə, əstuɾmíə (Mall.).
Etim.: de l’àrab sṭurmīya, mat. sign. || 1 (segons indicació de l’arabista Sr. Jaume Busquets).

(Imatge de Google)