Hi és, resulta imprescindible, però si no hi pensam, habitualment no detectam l’aire que entra pels oronells. Com la cultura. La cultura, aquest ambient, que els marxisten anomenaren “superestructura”, sempre és present.
(Imatge: gimnàstica davant es cadafal de les autoritats. Tot emana missatges)
Molt complex és això.
Certament. Però la nostra manera d’ésser també es condicionada per factors que, defugint del nostre control ens marquen (com per exemple ésser poc “tocadors” o poc expressius). Ho hem après dels nostres pares i aquests dels nostres padrins…)
Vere i veritat!