Mots perduts: salers

Em feia il·lusió, avui dissabte de Pasqua, recuperar la cançò “Es salers” de l’amo Antoni Fai, d’aquella vertadera joia de disc que és “Tonades i música de Llevant” (Alosa. Audifon SA, 1982)

He trescat el Youtube, he vist la caràtula però no me n’he sabut sortir de “Aquest canal no te contingut”.

Al ser les tonades semblants n’he lligades algunes. En una de les múltiples que hi apareixen, en Sebastià “Guingaia” de Felanitx  conta com aquestes cançons pasquals s’han anat recuperant en alguns indrets, mentre que en altres, com és el cas de Sant Llorenç, s’havien perdut.

Salers a Manacor (2017)

Salers a Son Macià (2016)

Salers a Felanitx (2009)

1. SALER m.
|| 1. Recipient detinat a tenir-hi la sal; cast. salero. Qui hagués trobat un sach ab mil marchs d’argent e un saler d’or, Eximplis, ii, 183. Hun saler de nacre guarnit d’or, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 135). Una pessa jusana de tres pesses de saler de argent, doc. a. 1497 (BSAL, vii, 451). Quatre salés de vidra, doc. a. 1523 (Alós Inv. 38).
|| 2. Cadascun dels joves que el dia de Pasqua van de casa en casa cantant i sonant per captar panades (Mall.). Són els que a Catalunya s’anomenent caramellaires. Aqueis captadors de panades se diuen salers, Alcover Cont. 240.
El Saler: topon., llogaret de la ciutat de València, vora l’Albufera.
Saler: llin. existent a Atzeneta, Val., Al., etc. Hi ha la variant ortogràfica Salé (Folgueroles, Sallent, etc.).
Loc.

Ulls com salers: ulls molt oberts. Sant Pere qui badava uns uys com uns salers, Ignor. 2.
Fon.:
səɫé (pir-or., or., bal.); saɫé (occ.); saɫéɾ (val.).
Intens.:
—a) Augm.: saleràs.—b) Dim.: saleret, saleriu, saleró.—c) Pejor.: salerot.
Var. ort.
ant.: saller (doc. a. 1548, ap. Segura HSC 169).
Etim.:
derivat de sal.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada