“Els viatges són una brutalitat. Obliguen un mateix a confiar en estranys i a perdre de vista tota la comoditat familiar de la casa i dels amics. S’hi està en continu desequilibri. Res et pertany, excepte les coses essencials: l’aire, el descans, els somnis, el mar, el cel… i tot tendeix cap a allò etern o cap allò que imaginam de l’eternitat”. (Ian McEwan, El plaer del viatger)