Mots perduts: Homes, homenets…

El tema passat de la “Càgola merdançana” destapà la qüestió de la classificació homínica que va més enllà del diccionari.

Parlant-ne amb els savis amb qui, algun dia, compartim taula de cafè, va sorgir la llista que en feia en Joan “Maset”: Homes grans, grans homes, homes, homenets, homeniqueus, càgola merdençanes i merdes de lloro.

Dir Joan “Maset”, ja finit, no es dir qualsevol persona. La seva singularitat destaca per varis motius. Segurament, per la gent d’edat, els vessants més populars de la seva personalitat, deriven d’haver sigut molts d’anys encarregat de tall en la collita d’ametles de Pocafarina (altres vegades que s’ha parlat de la transcendència iniciàtica del procés de collir ametles a Pocafarina, del pas comunitari, fonamentalment masculí, de la infantesa a la pubertat). I també, potser, per la volumetria del seu membre viril (conten com a cosa certa que, en el cafè de “Ca na Mena”, va guanyar unes messions sobre la quantitat de peces de dos que seria capaç de suportar).

Però en aquesta pàgina voldria destacar, ara i aquí, el domini de la llengua que tenien determinades famílies de la vila: la capacitat glosadora i de recerca, amb enginy, dels mots escaients en cada moment y per servir ocurrències singulars. L’aplicació, en definitiva, del personatge mític d’en “Tià de Sa Real” en el viure preturístic local. Tal és el cas, segurament entre d’altres, dels “Masets” (fonamentalment l’amo en Joan “Maset” pare de l’esmentat) i els “Pistoles” (fonamentalment l’amo en Jaume quan vivia per devers Tenja)

Tornant al tema de la classificació. Segons mostren els comentaris a “Càgola merdençana”, les divergències acostumen a situar-se a la cua, al que ve després d’ homes, homenets i homeniqueus, al que representaria el cim despectiu: caga mandurries, caga rutlons (zona de Santanyí), te-teretets o merdes de lloro.

Vegeu el que aporta el DCVB: Intens.:—a) Augm.: homenàs, homenarro, homenatxo, homenatxot.—b) Dim.: homenet, homenetxo, homenel·lo, homenic, homenico, homeniu, homenoi, homenicoi, homeniqueu, homeneu, homenillo, homeningo, homeniquet, homeniquiu.—c) Pejor.: homenot.

Imatge: Joan “Maset” (rere l’infant i vora la dona de negre, en una festa de Sant Antoni, 1947)

Un comentari a “Mots perduts: Homes, homenets…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada