La veritat, sempre ho havia sospitat un poc, però darrerament se m’ha confirmat aquesta idea, almanco a partir dels darrers esdeveniments.

Comencem per l’anomenat “procés”. Sempre he defensat que se pot estar en contra d’aquesta fuita “sense frens i a la babalà” dels catalans cap al seu objectiu de decidir el seu propi futur però d’aquí a etiquetar el procés de “violent” i el seu president “d’instigador de la violència” hi va un món (precisament aquest que me separa de les idees d’aquest partit). Se veu, però,  que els alemanys també hi habiten, en un altre planeta vull dir, i així els hi han fet saber a través de la sentència del seu Tribunal, que per cert ara ells, que eren tan defensors dels estaments judicials, comencen a criticar.  I jo que me pensava que això només era cosa dels independentistes… se veu que tothom en sap, idò, quan el vent no els bufa a favor. En resum, que per atacar el “procés” i castigar aquells que ho han promogut no importa hiperbolitzar-lo, ni embrutar-lo  perquè així el càstig sigui més gran. Tanmateix com més repressió més rebel·lió (com,de fet, s’està demostrant)… més valdria que el cas s’hagués decidit políticament quan era d’hora (tem que ja no hi siguem a temps) que  ara se posin el vestit de “justiciers”.

En la mateix línia, ara resulta que una cançó dolenta i de mal gust (tot s’ha de dir) com la de Valtonyc no és ja criticable o fins i tot multable… sinó que se n’ha d’empresonar l’autor. A Amèrica, com a Alemanya abans,  se veu que també viuen en un altre món (i això que el seu país no destaca per tenir un president molt obert que diguem… però en aquest pas el faran sant) i Eminem, un altre hip hoper,  en una canó on fins i tot gosa amenaçar el president Trump no  ha corregut tanta mala sort. Només l’han criticat, insultat… vaja, allò normal que passava per aquí fa uns anys. En aquesta cançó el raper nord-americà diu que “segrestarà la filla de Trump i la posarà al maleter del cotxe” i, entre altres llepolies, també esmenta que és “hora d’enterrar Trump” (així, literalment).   Vos sona tot plegat? Molt parescut a la lletra de la cançó de Valtonyc, no? Idò ja veis que el resultat per ambdós ha estat ben diferent…

Una altre fet que me separa molts dels integrants del PP és la idea que tenen de memòria històrica. Sovint surten amb la cançó que també cal condemnar els actes violents dels republicans, no només dels nacionals. Per exemple és el cas del darrer article d’opinió de l’exsenador del PP Joan Huguet. Només faltaria que no se condemnessin, igual que en el seu dia es va criticar l’abús de Rússia, que va violar dones alemanyes durant l’atac contra Alemanya a la 2a Guerra Mundial. Però d’aquí a voler posar en la mateixa altura els republicans (que recordem que tenien la majoria democràtica) amb els nacionals (que varen fer un cop d’estat violent, sí aquest mateix que ara volen imputar de manera surrealista a en Puigdemont, per imposar un estat feixista, sí el mateix que imposaren Hitler i Mussolini) hi va un bon tram. Una de les grans diferències que sempre he vist d’Espanya respecte a Alemanya (definitivament aquests teutons viuen en un altre planeta) és que els segons han aconseguit superar el conflicte de la 2a Guerra Mundial i reconèixer-ne els errors i Espanya se veu que encara no ho té clar, com bé exposen de manera contínua els populars. No es tracta de fer sants els republicans, que cometeren molts errors i abusos, com igual ho feren els aliats a la 2a Guerra Mundial, però a Alemanya ningú gosa posar a la mateixa altura els aliats, per molts errors i crims que fessin com  els esmentats, que els nazis. Un poc de seny senyors…

Però el que ja definitivament m’ha fet veure que som d’un altre planeta ha estat el cas dels Màsters. Jo, que només vaig fer un simple postgrau (de manco hores que un màster) record tots i cada un dels professors, les hores de feina… i en canvi  gent com la presidenta de Madrid, Cifuentes, ni recorden professors, ni van a classe, s’apunten tard… i tenen el màster igualment. El que dic: vivim en mons diferents. Però és que això me torna fer venir al cap Alemanya (sí, aquest país tan estrany) en què hi va haver un cas similar d’un ministre que van acusar de plagiar la seva tesi doctoral.   Sense emperons ni emporones va acotar el cap i va dimitir immediatament. Just el que ha passat aquí, idò, i és que definitivament aquests alemanys viuen en un altre planeta…