Ja ve de vell, expressar mitjançant gloses i cançons, el sentir més despullat: es pot referir al  propi malestar, a una injustícia, a una resolució judicial o a una revinglada contra l’autoritat.

Quan vaig sentir la present cançó (atribuida a un dels  “Pistoles”), em va veir al cap el cas de Valtònic i tota aquesta onada de restricció de llibertats a que ens ha sotmès l’actual Govern.

Cantaven en els anys quaranta:

Pare Francesc vos qui estau
a sa cadira eixancat
mos feis entregar es blat
i a s’estranger el donau:
no vos ne recordau
de que es pobres passen fam?

Nostre pa de cada dia
donaumos-lo don Francesc
que sa fam que jo patesc
i tota sa que he patida
la pateixi qualque dia
en Franco, sa seva filla
i tot es seu parentesc

Imatge de Google (“Contrainformació”)