La diversitat de colors potser dificulta la lectura del missatge, però la imatge resulta idònia: “Per a la relació entre éssers cal un projecte comú, i per tenir un projecte comú cal ésser individual”

Es una contundent reflexió d’Humberto Maturana que exemplifica de forma fidedigna, la parella de músics que interpreten un memorable concert a la Punta de n’Amer.

Cal un projecte comú i per per arribar-hi cal ser indivisual, diferent, complementari… Què passaria si aplicassim el criteri a parelles, pandilles, grups…? S’accepten les diversitats complementàries? Hi ha projecte comú?