Així és la democràcia. Ni absolutista ni dictatorial. El govern del PP, sorgit de les urnes i que diu adéu amb uns índex rècord pel que fa a la creació de llocs de feina, d’haver estat dictatorial, absolutista i suprematista hauria abolit qualsevol mecanisme que fes possible la seva destitució. Al contrari, es sotmet a les lleis de la democràcia.
Del govern o no govern de Sánchez, ens repetim si diem que no arriba al govern pel pes de les urnes sinó per la força del no? El no al PP i el no a Rajoy. Ah, sí, el no a la corrupció. Clar, el PSOE és un partit sense màcula en aquest camp. I ara, què? Sense programa i sense suport, perquè sembla ser que aquells que l’han impulsat a ser el nou president, els de les eleccions immobiliàries, (em demano què pensa ara Iglesias i la portavoza sobre l’ocupació d’immobles privats) i als que els repugna Espanya i els espanyols, entre d’altres, no el volen. Una situació d’allò més complexa i amb reptes que mesuraran l’altura política del nou govern i de la nova oposició.
No trob massa adient el “i tu més” en el tema de la corrupció. Però bé, ja vaig dir que pel que sembla a les eleccions espanyoles no guanya qui governa millor, sinó qui roba més i és més corruptible.