Realment en una primera instància la tasca ja era acabada. La feina feta ens possibilitava jocs i exercicis per poder indagar, fins a cert punt, de quina manera el singular ésser local podria afectar les nostres mirades, el nostre relat vital.
Consideràrem, però, que una vegada indagat «el que podria ser» s’imposava la necessitat de conèixer la percepció de les diverses possibilitats: com es veuen a si mateixes les persones llorencines?, i com ens deuen veure les persones, originàries d’altres indrets que ara viuen aquí?, aquestes tenen l’avantatge de la sorpresa, què em va sorprendre quan vaig arribar?. I encara una altra mirada, com ens veuen les persones d’altres pobles, dels pobles veïns?
Es va plantejar la proposta al grup de Desenvolupament que, il·lusionat, havia d’iniciar la tasca de recerca. La primera idea era fer-ne un treball «científic»: determinar la mida de la mostra, el nombre de persones a entrevistar, seleccionar-les de forma aleatòria, diferenciant trams d’edat i sexe, distribuir-nos la tasca i començar l’acció. I aquí ens topàrem amb un primer problema, pel tema confidencialitat de dades, vàrem ser incapaços d’aconseguir, de manera formal un cens electoral per poder fer la selecció aleatòria. Tampoc no ho vàrem poder aconseguir de manera informal (en el poble ens coneixem tots i també qui manejaven censos a les darreres eleccions) i el treball de recerca restà aturat.
Fins que en una reunió preparatòria del taller Destapa’t del curs 2017-2018 vàrem optar per abandonar la pàtina científica. Decidírem fer quinze entrevistes cada un, deu a persones llorencines i cinc a persones externes, tres a persones que resideixen a Sant Llorenç i dues que resideixin a altres pobles. A tots els plantejaríem la mateixa pregunta oberta: «Com definiries la manera de ser de les persones llorencines?. Digues una aspecte que et sembli positiu i un altre que et sembli negatiu.»
Ens donàrem un mes per fer la tasca, conscients de les limitacions que aquesta imposava (per això es presenta a manera «d’aproximació»). Tant pel que fa a la formulació de preguntes obertes que forcen respostes més espontànies però també diverses i dispars, com la dificultat, en algunes ocasions, d’encasellar la resposta en els ítems previstos (d’aquí l’alta quantitat de «Altres»).
Perill singular resulta la necessitat d’encasellar respostes de preguntes obertes. La persona que diu «tancats» deu fer referència a l’individualisme o a ser estrets? Quan diuen «bona gent» es refereixen a que saluden pel carrer o a què no roben o què son piadoses ?. Sempre restarà el dubte, per això els resultats de l’aproximació que es presenta s’hauran de considerar simples tendències d’opinió.
També s’ha de comptar amb l’efecte «entrevistador», en el sentit que segons qui pregunta facilita o condiciona el matís de les respostes. I amb l’efecte «explicatiu» en el sentit que una mateixa paraula pot oferir significats contradictoris.