Mots perdurs: arquet

I el tema dels carros i els seus ormejos acabà amb l’arquet; aquella peça, no sempre corbada, de la part posterior del carro que aguantava les bandes (Accepció 6 del DCVB)
Segons conten els tertulians habituals a la nostra contrada, també era eina d’amenaça: “Et fotré un toc amb l’arquet!” 

El mot, realment no és perdut, el que s’ha perdut, perquè no hi ha carros ni arquets, és l’accepció pagesa i local del mot.

ARQUET m. dim. 
per arc. 
|| 1. Arc petit d’ornamentació. Que la dita obra se faça ab arquets sens perill de les arquades, doc. a. 1404 (Arx. Cor. Ar., reg. 2238, f. 92).
|| 2. Arc de violí. Movent ab la dreta lo arquet ab gran compàs sobre les cordes de la viula, Alegre Transf. 68.
|| 3. imatge  Barreta d’acer que acaba en un mànec de fusta i duu a l’altre cap una corda per entortolligar-la al voltant de la maneta d’un trepant i donar-li un moviment de rotació en dues direccions (Solsona, Val., Sueca, Cullera). Per a fer funcionar el trepant, l’apliquen damunt una peça que es diu el violí, perquè imita la forma d’aquest instrument musical; d’aquí ve el dir-se arquet la barreta que és son complement i que correspon analògicament a l’arc del violí.
|| 4. a) imatge  Serra que empren els ferrers, i que es posa més o menys atesada per graduació d’un bastiment de ferro que imita la forma d’un arc de violí (Barc., Gir., Ll., Igualada, Bal.).—b) imatge  Eina que té en conjunt la mateixa forma de la dita serra, però que en lloc d’esser la fulla una serra és una llima, i l’empren els ferrers per eixamplar el tall que ha fet la serra (Vilafr. del P., Sta. Col. de Q.). A Eivissa en diuen fui d’arquet. 
|| 5. Peça de fusta, arquejada, que és tan llarga com ample és el carro i va posada forta a cada banda del carro per impedir que les bandes facen moviment i se separin massa (Maestrat, Mall.).
|| 6. a) Barra arquejada que va a la part anterior de la bastimenta del carro, en sentit transversal (Manacor).—b) per anal., Barra que va a la part posterior de la bastimenta, paral·lelament a l’arquet de davant (Manacor, Llucmajor, Vilafr. de B.).
|| 7. Bastó que va aplicat de través al punt d’unió de la fulla amb el mànec de la dalla, i serveix per fer més ordenada la replega de les garbes segades (Llofriu, Sencelles).
|| 8. Arc del torn (Gir.). V. arc (II, || 3)
|| 9. Arquet de Sant Martí: l’arc de Sant Martí (Rosselló, Conflent, Vallespir).
Loc.

Fer l’arquet: fer la guitza, posar en estat dificultós o amoïnador (Empordà).
Fon.: 
əɾkέt (pir-or., or., Maó); aɾkét (occ., val.); əɾсə́t (Palma, Manacor); əɾkə́t (Inca, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada