Na Miquela contava coses quan amollà una frase amb el mot tracafila. Na Caterina va assenyalar, -“tracafila”, feia temps que no l’havia sentit!. La curiositat portà a la recerca en el diccionari. És la versió santanyinera del que nosaltres anomenàvem tracalada.
(Quin plaer escoltar els mots de les persones majors!)

TRACAFILA f. 
Enfilall, tracalada (Santanyí). «Es rector m’ha fet una tracafila de preguntes».

TRACALADA f. 
Munió, colla nombrosa (mall.); cast. tracalada. «Bon vespre, portal ditxós. | Jo vos vui demanar entrada, | que som una tracalada | que venim a veure-vós» (cançó pop. Mall.). Li degué mostrar es Sant Sebastià de Van-Dyck y tota sa tracalada de «varones ilustres», Ignor. 35.
Fon.: tɾəkəɫáðə (mall.).
Etim.: si no és pres del cast. tracalada, deu esser una formació paral·lela a aquest, amb valor expressiu o onomatopeic, com opina Corominas DECast, s. v. traque.

(Imatge de card.cat. Munió de camisetes verdes)