Mots perduts: xarret, carretó…

Al parlar de parts i peces del carro, fent un cafè amb en Jaume i n’Antoni, sorgí de forma espontània la tipologia dels carros que acostumaven a utilitzar els amos de les possessions al baixar a la vila…

També sorgí el concente “cabriol” que no he sabut trobar en el diccionari.

XARRET m. 
Cotxe lleuger de dues rodes i dos o quatre seients; cast. carretela. El xarret en què anaven s’avançà bon tros, Oller Febre, i, 222.
Etim.: 
pres del fr. charrette, mat. sign.

CARRETÓ m. 
|| 1. Vehicle de la mateixa forma d’un carro, però més petit, que pot esser estirat d’una bístia petita o empès per un home; cast. carretón. Manà lo dit Amet esser tret dels carcers reals y posat sobre un carretó, doc. a. 1574 (BSAL, vii, 42). Ses llandes des cotxos y carretons seguescan esmolantli ses voreres, Ignor. 29. A les Balears s’empren molt els carretons de molles, que solen tenir capacitat per a dues, tres o quatre persones. Carretó bord: el que té les molles molt gruixades i la sola d’estora (Mall.).
|| 2. Vehicle que essencialment consisteix en una caixa o embarrat muntat damunt dos braços de fusta, amb una roda a la part anterior o dues rodes laterals de poc diàmetre, i que serveix per traginar objectes feixucs i no gaire voluminosos, empenyent-lo un home pels braços (or., occ., val., bal.); cast. carretilla. 
|| 3. imatge  imatge  Rodet tronco-cònic de pedra, o de fusta amb arestes de ferro, que va muntat a un bastiment que s’enganxa darrera una bístia i serveix per batre els cereals o altra cosa damunt l’era (Mall., Men.); cast. trillo, ruello. L’oratjol du de les eres | olor de palla i cançons, | trotar de mules lleugeres | i batre de carretons, Salvà Poes. 71. a) Fer es carretó: córrer rodolant d’ajaguts en terra, a la manera dels carretons de batre (Mall.); cast. voltear. 
|| 4. Peça de fusta amb alguns garrots, per on fan passar la peça teixida quan la pleguen (Valls).
|| 5. Dona abandonada, de mal viure (Barc.).
|| 6. pl. Planta de la família de les umbel·líferes: Orlaya platycarpos Koch. (Mall.); cast. cachurros. (V. cadell, III, || 7).
Fon.: 
kərətó (or., bal.); karetó (occ., val.).
Intens.:
—a) Augm.: carretonàs, carretonot.—b) Dim.: carretonet, carretonetxo, carretonel·lo, carretoneu.
Etim.: 
derivat diminutiu de carreta.

1. CABRIOm. 
|| 1. Cabriola. Aquesta por de tornar a vèuressela fent cabriols y bogejant, J. M.a Folch (Jocs Fl. 1904, 137).
|| 2. Càbria del molí de vent (Campos). V. càbria, || 7.
Etim.: 
del llatí caprĕŏlu, ‘cabirol’.

5 comentaris a “Mots perduts: xarret, carretó…

  1. || 3. imatge imatge Rodet tronco-cònic de pedra, o de fusta amb arestes de ferro, que va muntat a un bastiment que s’enganxa darrera una bístia i serveix per batre els cereals o altra cosa damunt l’era (Mall., Men.); cast. trillo, ruello. L’oratjol du de les eres | olor de palla i cançons, | trotar de mules lleugeres | i batre de carretons, Salvà Poes. 71. a) Fer es carretó: córrer rodolant d’ajaguts en terra, a la manera dels carretons de batre (Mall.); cast. voltear.
    Aqui em de especificar rodet tronco-conic de pedra “amb arestes”,o de fusta “amb arestes”:aixo els que servien per batre,pero n.hi havia de pedre llisos per arreglar s’era…i supòs que qualcú podra afegir mes que jo.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Crec que aquests, també s’anomenaven rodets:
      RODET m.
      I. Objecte de forma cilíndrica o quasi cilíndrica.
      || 1. Objecte cilíndric o lleugerament cònic que per la seva rotació combinada amb la pressió serveix per a aplanar, esclafar, desfer, etc., alguna cosa; cast. rodillo. Rodets per fer flaons, doc. a. 1692 (Aguiló Dicc.). Rodet d’era o de batre: pedra cilíndrica o tronco-cònica que, rodolant arrossegada per una bístia, serveix per a esclafar les espigues i separar el gra de la palla (Urgell, Ribera de Sió, Gandesa). Rodet del molí d’oliva: pedra cilíndrica o tronco-cònica que roda en el trull i esclafa l’oliva (Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Tortosa).

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Es a dir, el carretó de batre és una cosa, el carretó per anar a missa una altra, i el rodet, per arreglar i compactar l’era una altra

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari