Anem confegint peces al relat, a la contarella lineal. Després d’argumentar que som on volem ser i d’incitar vers un canvi personal lliure i voluntari que ens aporti una mica més d’humanitat, ve la necessitat d’enfocar la transcendència de l’acció.

Sentim , pensam, argumentam, ens defensam de les pors, influïm i som influïts… tanmateix el que resulta més contundent és el que fem.

(Ens ho hem d’anar repetint adesiar no sigui que arribem a creure que som així com pensam que som)