Passatges holandesos

Venc de passar una magnífica setmana pel sud d’Holanda i vos en volia contar un parell de curiositats. Ni molt manco la meva pretensió és fer una crònica del viatge ni cap espècie de guia de viatge, d’això n’hi ha més de mil, i més completes que la que podria fer jo,  circulant per Internet. Més bé me qued, i voldria ressaltar, quatre petites curiositats viscudes per terres holandeses, les quals poden semblar anecdòtiques, i ho són, però que poden dir molt d’un país.

1. LA TERRA DE LES BICICLETES
Ja ho sabia de la meva anterior experiència per Amsterdam, però en aquest viatge se m’ha confirmat del tot, ja que en aquesta zona sud l’hàbit de moure’s amb bici és encara més enraigada. I en aquest sentit fan enveja. Pocs cotxes per enmig, molt de transport públic (ni va fer falta que lloguéssim cotxe) i gran quantitat de bicicletes, a les quals sempre se dóna preferència (no manca mai el seu carril bici, ans estrenyen la carretera per on van els cotxes).

Supòs que és un qüestió cultural. Per nosaltres la bicicleta és més un aparell esportiu (la majoria que veim passar són ciclistes), en canvi per ells és el seu principal mitjà de transport i per això hi veus dones i homes; majors, joves i nins; mudats, esportius i amb l’uniforme de fer feina; grassos i grasses; prims i primes… Fins i tot a Utrecht ens vam trobar amb un aparcament amb capacitat per 12.000 bicicletes, que es diu aviat,  a l’estació de tren. Inimaginable per aquí, no? I és que ni esteim preparats culturalment (Sant Llorenç mateix és un espai ideal per a la bicicleta i n’hi veus ben poques, amb perdó d’en Barbot, na Manuela o en Quina vell, entre d’altres) ni tampoc logísticament: no tenim quasi carrils bici i, per no anar més enfora, record que quan treballava a Palma al Diari de Balears era tota una aventura arribar-hi amb bicicleta, tot de cotxes que te fregaven dia sí, dia també. Per més inri, la bici me durà 15 dies comptats ja que me la robaren en ple Passeig Mallorca (i això que era de 2a mà amb rovell i estava tancada amb cadena. Sempre ho veuràs…).

El multitudinari pàrquing d’Utrecht

2. EL TAXISTA KURD

Per arribar a la cabanya que teníem llogada en ple bosquet (a uns 10 km d’Eindhoven)  ens vam permetre el luxe de llogar un taxi (després ens assabentàrem que a 1 km d’allà passava un bus destí a Eindhoven cada mitja hora, i sí… ho heu sentit bé, el qual a partir de llavors aprofitàrem). Allà (i a altres ciutats europees) a diferència de Mallorca els taxis són propietat d’una empresa i els conductors en són simples treballadors (sovint immigrants). Nosaltres vam dur la sort que ens tocàs un taxista  xerrador que durant tot el camí ens va donar conversa i ens contà moltes coses del país i la seva vida. A més, tenia la  peculiaritat que era d’una terra tan complexa com la kurda. Va ser saber que xerràvem català i tot d’una  s’entusiasmà ja que com a kurd s’identificava amb la causa independentista catalana i no entenia perquè no es deixava triar la gent. I és que resulta que Kurdistan, la terra a la qual pertany, també pretén ser un poble independent i tampoc els deixen, però en el seu cas molt pitjor, ja que no és amb un estat que s’ha de posar d’acord (com ara Catalunya amb Espanya) sinó que amb quatre, molts dels quals deixen molt que desitjar com a democràcies: Iran, Iraq, Turquia i Síria. Si la independència de Catalunya (o almanco la possibilitat de `poder elegir), està difícil, la seva és una quimera. 

Ens va contar moltes més coses, com ara que marxà del seu poble als 15 anys i ja ha treballat a cinc o sis països, com de bé l’ha acollit Holanda… i fins  i tot al final ens va donar el seu número de telèfon per si teníem algun problema i va rebutjar la nostra propina ja que preferia que l’aprofitassin “les nostres nines”. Un encant, vaja.

3. LA REALITAT VIRTUAL JA ÉS AQUÍ!

Al museu Philips d’Eindhoven vaig tenir l’oportunitat de posar-me una d’aquestes ulleres que te transporten a una realitat virtual (no confondre amb ulleres 3-D), a la qual pareixes que entres i pots sentir i tocar les coses. Impressionant queda curt per definir l’experiència. Potser encara no hi hagi gaire productes al mercat, però inventat l’aparell tot arribarà. I aquest és el futur… els videojocs, el cinema, i fins i tot el sexe virtual segurament es gaudirà així… i això farà augmentar el realisme i la proximitat de totes aquestes coses. El futur ja és aquí, senyors… recordem que ja s’ha fet el primer curtmetratge estrenat mundialment amb aquesta tècnica i que, de fet, ha guanyat un Oscar. A través seu vius quasi in situ el que experimenten els immigrants il·legals que són perseguits per la policia a la frontera entre Mèxic i Estats Units (a baix us en deix un vídeo explicatiu). I, com hem ens ha tocat fer (o encara intentam fer) amb els mòbils i les xarxes socials, ens hi haurem de reeducar ja que a part de tenir evidents  avantatges, ja apuntats, també pot ajudar a desfavorir la nostra comunicació i interacció amb la vida real. Tot un repte el que tendrem per endavant.

Per cert la meva nina també ho va voler provar i va ser de veure com es movia, enganyada per  la nova tècnica, ferint per les parets i intentant agafar les coses amb les mans. Tot un espectacle!

 

N’Aina tota concentrada amb el nou aparell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.