Mots perduts: esveiar, exsecallar

Hi ha acord total. En la comunicació humana un i un no son dos, sinó molts més. Un mot suggereix una idea, idea que es transforma en nou mots…i així es va desfent la troca.
Es el cas; un mot de fora vila enceta la curiositat d’un lector que fa preguntes. Preguntes que es traslladen a la taula del cafè i…
“Aquí es deia esveiar…a Son Carrió també li deien exsecallar. No, podar no; podar sols era amb tisores i a sa vinya o empelts joves, ses partides,,,”

ESVEIAR v. tr. 
Netejar els arbres tallant-ne les branques velles o mortes (Mallorca); cast. desvahar, chapodar. Sol dur una destral a sa cinta perque figura que ve d’esveiar, Alcover Cont. 90.
Fon.: 
əzvəјá (mall.).
Etim.: 
derivat de vei (=vell), amb el prefix es– que indica privació; significa, doncs, originàriament ‘llevar el vell, la part vella dels arbres’.

EXSECALLAR v. tr. 
Tallar als arbres les branques seques o sobreres (Mall.); cast. entresacar, podar, escamondar.
Cult. pop.
—L’operació d’exsecallar es fa a so de cançons que tenen tonada especial, sincronitzada amb els cops de destral o d’altra eina apropiada per a aqueixa feina. La lletra d’aquestes cançons, unes vegades fa referència a la mateixa feina i altres vegades és de tema diferent. Algunes de les que són pròpies de l’operació indicada són aquestes: «Ara estic dalt es cimal | es més alt de s’olivera; | feis pregaris, amor meva, | que si caic, no em faci mal». «Si aquest exsecallador | hagués durat bona estona, | ja podria fer es senyor | un claper de sa tafona». «L’art de l’exsecallador | n’és una vida lleugera, | però de cada hora espera | per ell s’extremunció».
Fon.: 
əʦəkəјá (Sóller, Alaró, Inca, Artà); əʦəсeá (Pollença, Manacor); əʦəсeέ̞ (Felanitx).
Var. ort. 
dialectals: ecsequeiar (Alcover Cont. 90); etsequear (En Pollensa quasi no mitx etsequean, y abaxen de etsequear una olivera…, Fontanet Conró 31); etsecayar (Per are etsecaya amb so gatzoll, Ignor. 49).
Etim.: 
derivat de secall, amb el prefix ex– indicador de supressió o separació.

 

(Imatge de Google)

3 pensaments a “Mots perduts: esveiar, exsecallar

  1. Veig clar el significat d’esvellar i exsecallar. Podar, crec que fa referència a donar forma a l’arbre tallant branques verdes, a fi d’agumentar-ne la producció. Quan només es tracta de donar-li un aspecte estètic, llevant branques malgarbades, empraria “esmotxar”.

  2. Així és.
    De banda els matisos conceptuals cal considerar, també, l’ús social de la llengua.
    Fins no fa gaire anys, això d’anar a “arreglar arbres” per compte d’altri era una professió que tenia un nom segons l’entorn on es desenvolupava. Així, en general, el meu padrí Miquel feia d’exsecallador a Son Carrió, en Pep “de Son Berga”, aquí, era esvellador i a la banda de Santanyí eren esmotxadors.

Respon a Josep Cortès Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.