No estic en contra del turisme i molt menys dels turistes. Tampoc faria mai una pintada de “Tourist go home”, en seria incapaç, ja que sovint jo també he viatjat i he sigut turista. No estic tampoc en contra dels hotelers, com tampoc estic en contra de cap altre sector de la societat sigui quina sigui la seva ideologia, religió, color de pell…

Tot això no vol dir que no eviti al màxim 3 o 4 de les cadenes hoteleres amb noms i llinatges que han explotat i continuen explotant sistemàticament no només els seus treballadors, sinó també -i a causa sempre de la connivència que tenen amb el poder– la terra que els hi dona els guanys, fet que a més els hi ha comportat uns avantatges envers els seus competidors al sector de l’hostaleria.

Dit això em sembla molt preocupant la deriva que s’ha anat agafant durant aquesta darrera quinzena d’anys, ja sigui per la pràctica del tot inclòs, o per l’accentuació del turisme de gatera, drogues i de gent que, en poques paraules, ve a fer aquí el que no s’atreviria a fer al seu lloc d’origen.

Tot plegat ha generat una situació insostenible sobretot a les illes de Mallorca i d’Eivissa, a on dia rere dia augmenta el comptador d’accidents de carretera, a causa de la sobresaturació de vehicles circulant envers la densitat de les respectives illes, les plusmarques que s’aconsegueixen d’un avió aterrant a Son Sant Joan cada minut tenen aquestes desgraciades conseqüències.

També any rere any podem seguir observant a les dues illes abans esmentades com augmenten el nombre de morts o ferits greus per casos de l’anomenat “balconing”, que a més compten amb el relat tergiversat de la premsa quan diuen “cae otro turista“, “se precipita”, “otro accidente”… res d’això, la realitat és que aquesta gent es tira perquè va absolutament passada de voltes i els respectius ajuntaments, lluny d’intentar arreglar-ho, tan sols es dediquen a fer-se la foto dient que l’any vinent s’hi posaran forts, però res de res. S’ha de recordar que fa més o manco una dècada es feren des d’ajuntaments i govern -de forma poruga-, propostes de condicionar la forma de vestir de la gent a l’hora de per exemple accedir a les botigues o als llocs a on s’hi serveix menjar… a dia d’avui podem observar com qualsevol persona pot entrar peu pla o asseure’s qualsevol lloc d’aquests sense camiseta i ple de suor a qualsevol establiment dels abans esmentats, de la mateixa manera que passa això també podem comprovar com es continua transitant amb vehicles rodats per damunt els passejos de primera línia de mar (deixant indefens d’aquesta manera al vianant de a peu que és l’únic que en un principi hi té dret a passejar), aparcant o ocupant amb tumbones, tovalloles o roba a dins zones protegides i degudament senyalitzades…

Tres notícies agafades del mateix diari el mateix dia. No és coincidència, és la tònica habitual

Sí, venen més turistes, i què?, em fareu creure que ningú se n’ha temut que de cada any hi ha més locals buits o tancats, locals que en temps passats, amb molt menys turisme gaudien d’una terrassa plena de gent?

Alerta, no vull dir amb això que just hagin de venir els turistes que gastin molts de doblers al dia, per a mi la definició d’un bon turista no és aquell qui gasta un dineral, sinó d’aquell que té el mateix respecte per la terra que trepitja tant si aquella terra és la seva com si en trepitja una de forana, que al cap i a la fi és el perfil majoritari que tenim la gent de les illes quan anam a visitar un altre lloc extern: respecte i educació.

I què fa el govern central de Madrid en lloc de donar una mà? empra la mateixa mà per empenye’ns cap al precipici. Com que no n’hi havia prou ara l’aeroport estarà preparat per rebre 80 vols cada hora en lloc dels 66 actuals. I no us penseu que ho fan pel nostre bé, ans el contrari, ells cobren fins el darrer cèntim de les taxes aeroportuàries dels nostres aeroports, un negoci net: Nosaltres rebem les molèsties (contaminació, renou, accidents…) i Madrid TOTS els guanys. Per això a Madrid, governi qui hi governi, li convé aquest turisme de masses i si ha de moure un dit no serà per ajudar-nos, sinó per menysprear-nos encara més.