Mots perduts: posadera

Quan, a la taula del cafè, vaig amollar que estava acabants els recursos de mots perduts, n’Antoni, sense pensar-s’ho va saltar: “-Has de posar lo de ses posaderes”. Contà que, a Manacor hi havia posades amb posaderes. La posada era la casa que tenien els amos de les grans possessions, a la vila, a Manacor. (Aqui també n’hi havia de posades, però sense posaderes, la de Son Vives, la d’Infern, la de sa Begura…)

Explicava que, en general, les posaderes eren, generalment, fadrines velles o vidues que tenien cura de la posada: fer net, regar, anar a comprar per compte de l’amo…llavors els ulls de n’Antoni varen agafar una lluentor que vaig intuïr atrevida i voluptuosa, quan afegia que, segons les males llengües, algunes vegades, si venia sol a la vila, també atenien altres necessitats de l’amo.

POSADA f
|| 1. Acció i efecte de posar; cast. puesta. Que los levadors de la dita confraria hajen a fer la posada de ço que rebut hauran de XV en XV jorns, doc. a. 1405 (Col. Bof. xl, 257).Especialment: a) La quantitat que es posa en certs jocs de cartes (Val.).—b) Conjunt d’ous posats a covar. Li agradaven els polls an en Lluiset, y jo gayrebé sempre en tenia posada, J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, 168).—c) Returada que fa el gos quan sent o veu senyals de caça (Mall.); cast. muestra.d) Aturada per a descansar; cast. parada. «Aquí farem una posada».—e) Gavell de llenya que ja ve arreglat en el feix (Empordà).—f) Cada pujada i baixada que fa el carrac pel tall del ganivet, en fer-se el tap (St. Feliu de G.).—g) Cadascun dels plats de menjar que componen un àpat (or., occ.); cast. plato. Lo senyor Janet…, empassant-se els macarrons… quan estigué llest de la primera posada, dona un gran sospir, Vilanova Obres, iv, 29.
|| 2. Estada, acte d’aturar-se i habitar en un lloc per algun temps; cast. estada, hospedaje. Benet correu qui anà a Leyda per pendre posada als missatgers devall scrits qui per part de la Ciutat anaren al dit loch, doc. a. 1398 (Ardits, i,69). Jesús hi pren posada cada dia, Verdaguer Idilis. a) fig. Tal ignorància en vós no té posada, Tirant, c. 195. La vera contrició que dins lo cor de sanct Pere hauia pres posada, Villena Vita Chr., c. 245.
|| 3. Casa o lloc on algú està no contínuament, sinó temporalment, anant de camí o passant-hi un temps relativament curt; cast. posada. Al tornar que nós fèyem del Espital de Burgos en què nós posàuem, trobam-nos ab don Nuno… e apartam-nos ab ell… e anam parlan a la nostra posada, Jaume I, Cròn. 496. Manà’ls donar bones posades e ració, Muntaner Cròn., c. 54. Anaren cascú a ses posades, Pere IV, Cròn. 268. En tota la dita terra no y hauia posada decent per a sa altesa reposar, Villena Vita Chr., c. 1. La Infanta dix: Ací serà la vostra posada per aquesta nit, Tirant, c. 97. Un pelegrí… feya camí… per dins un bosch tot desolat, sense posada, Costa Agre terra 137. Especialment: a) Casa que els senyors o amos de possessió tenen dins la vila, per a allotjar-s’hi els diumenges i altres dies que els convé (Mall., Men.). Cresqué el ninet, y els seus pares… anaren a viure a la vila, ahont hi tenien una posada, Penya Mos. iii,146.—b) Hostal, casa on es dóna allotjament a canvi d’una paga. Respòs l’ostaler…: en tota la mia posada no tinch sinó una pocha de farina, Graal 35.
|| 4. Casa o lloc on algú resideix habitualment; cast. morada, residencia. Jacobo de Vila… tenint dins València la sua posada, Passi cobles 152. Lo marit… portà la muller ab gran goig y consolació a la sua posada, vivint aprés los dos en pau, Pereç St. Vicent 70. L’àngel soptosament fon a la posada de Anna, la qual trobà en oració, Villena Vita Chr., c. 2.
|| 5. Estrofa d’una cançó o poema (Empordà, Vic, Urgell); cast. estancia, estrofa. «Hem cantat tres posades». Cobles o posades de la cançó, doc. a. 1598 (Aguiló Dicc.). De la tendra cançó a cada posada | llança un sospir la consirosa Guisla, Canigó x. Com una posada invariable d’aquella cançó enfadosa, Víct. Cat., Vida 49.
Fon.: 
puzáðə (or., men., eiv.); pozáðɛ (Ll.); pozáða (Tortosa); pozá (Cast., Al.); posá (Val.); pozáðə (mall.).

POSADER, -ERA 
|| 1. adj. ant. Referent a la posada o allotjament; cast. posadero. a) Penó posader: penó llarg i acabat en punta, que es plantava en el lloc on havia d’aturar-se i acampar el Rei o un senyor de més de cinquanta cavallers. Les dites nostres tendes cura haja que per los hòmens a açò deputats aquelles parar et fermar faça en lo loch hon lo nostre penó posader serà fermat, Ordin. Palat. 85.
|| 2. m. Missatger reial que s’encarregava d’anar a preparar allotjament per al Rei en els llocs on aquest havia d’aturar-se a menjar o a passar la nit; cast. alberguero. Ordonam que quan nós caminar s’esdevendrà hun porter lo qual posader serà nomenat irà davant al loch predestinat… qui do e assigne dos hostals a nós, dels meylors del loch, ço és la un per nostre menjar… e l’altre per nós dormir,Ordin. Palat. 101. Coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader, ibid. 17.
|| 3. m. i f. Home o dona que habita a la posada o casa que els pagesos tenen a la vila, i s’encarrega de tenir-la neta i de servir els propietaris els dies que hi romanen (Mall.).
Fon.: 
pozəðé (mall.).
Etim.: 
derivat de posada.

(Imatge de Google)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada