Es un suggeriment de n’Antoni Font, lector habitual i comentarista de card.cat. Havia llegit el concepte de “terra no acanada” en un text d’Antoni Riera Melis i ho va lligar amb el “vull canes” de quan, éssent infant, jugava a bolles.
Acanar, canar, mesurar, amidar…s’han anat substituint, en bona part, pel castellanisme “medir”

Segons el DCVB:

1. MEDIR v. tr. 
Amidar. E açò nos mostra la sciència de nostre senyor Déu Jhesucrist, que’ns mostra medir tres coses, Sermons SVF, ii, 237.
Fon.: məðí (or.); meðíɾ (val.).
Etim.: del llatí metīri, mat. sign. L’ús actual d’aquest mot s’ha introduït segurament per influència del castellà medir.

ACANAR v. tr. 
Midar a canes; cast. varear. Per extensió:
|| 1. Midar peces de roba, sia a canes, sia d’altra manera (Cat.).—a) Acanar a ganxos: acanar manualment, penjant la roba per una de les seves vores, alternativament en cada una de les dues puntes verticals situades als extrems d’una mida fixada a la paret, de manera que hi esdevingui disposada a plecs de llargària igual a la dita mida (Pons Ind. text.).—b) Acanar a pessics: acanar manualment, disposant la roba damunt un taulell, a plecs d’una mateixa longitud determinada, generalment un metre o 1’20 (Pons Ind. text.).
|| 2. Midar la terra (Mall., Men.); cast. apear. Y acanant y assenyalant las pedras ab un cordill y un guix, han repartit la hisenda, Pons Auca 94.
|| 3. Vendre a mida. «¿A quant te l’han acanada, aquesta roba?» (Valls). Hi ha pochs forasters y s’acana poch, Feliu y Codina (Aguiló Dicc.).
|| 4. refl. Acanar-se de riure: riure molt (Tortosa).
Fon.: əkəná (Barc., Valls); akaná (Tortosa); əсəná (Palma).
Var.: canar.
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Etim.: format damunt cana.—V. canar.

1. CANAR v. tr. 
|| 1. Midar roba (Conflent, Empordà, Lluçanès); cast. varear, medir. Sia tengut de tenir dos canes de canar draps justes e fines per canar los draps, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 167).
|| 2. Midar una extensió de terra (Borredà, Val., Mall.); cast. apear. Per canar la vinya, doc. a. 1682 (arx. del convent de Felanitx).
|| 3. En el joc de bolles, midar distàncies per veure si han fet pam, i en el joc de tella comprovar si els rompes o bolles estan més prop del rebo o de la tella (Mall.).
|| 4. Fer pagar alguna cosa amb excés (Empordà).
|| 5. Enganyar astutament, no donant el compte just, venent massa car, etc. (Empordà); cast. engatusar. «M’han ben canat!»«En aquella tenda canen que és una vergonya» (Llofriu).
Fon.: kəná (or., men.); kanáɾ (val.).
Etim.: derivat de cana.

AMIDAR o MIDAR v. tr.: cast. medir. 
|| 1. Avaluar l’extensió d’una cosa per comparació amb una extensió presa com a unitat. Hun cano… lo qual no’s pot midar, Codi Çagarriga 127. Evitar de dir… midar lo drap per dir medir lo drap, Pau Regles 243. Trobant-me arrambat a un single qual fondaria no puc amidar, Massó Croq. 114.
|| 2. Caure de dalt a baix d’un lloc elevat. «Midar sa paret»: caure de dalt la paret (Mall., Men.). Del cel y el pélach miden l’abisme a revolcons, Atlàntida, vi.
|| 3. Ferir en tota l’extensió de l’instrument que pega; tupar (Mall., Men.). N’Arturo li midava ses costelles amb un bastó, a sa fantasma, Roq. 18.
|| 4. Calcular o compendre la intensitat d’una cosa. Mira lo que diu aquest anònim, y ves si pots amidar l’horror que ha de causarme, Oller Pil. Pr. 296.
Fon.: əmiðá (pir-or., or., men.); amiðá (occ.); miðá (pir-or., or., occ., bal.).
Etim.: segons Tallgren Glan., n.o 9, amidar és derivat del substantiu mida i aquest és un manlleu un poc inesperat fet al cast. medida. Sembla més probable que mida sia un postverbal de mídar i que aquest verb sia pres del castellà medir, però no directament de l’infinitiu, sinó de les formes mido, mida, etc.

MESURAR v. tr. 
|| 1. Avaluar les dimensions o quantitat d’una cosa per comparació amb una quantitat determinada de la mateixa espècie; cast. medir. Hom mesura un fust ab altre qual és major, Llull Cont. 284, 3. Facen-li tenir los brazes alt e les mans juntes dementre que’l mesuraran per les espatles, Ordon. Bath. 103. Foll aquell qui puja a cullir lo fruyt e primerament no guarda e mesura la altura del arbre, Eximplis, i, 40. Especialment: a) Avaluar la capacitat o quantitat de volum posant-ne porcions repetidament dins un recipient que serveix d’unitat de comparació. Mesurar oli, mesurar el blat a l’era, mesurar ametlles, etc. A cullerades | tota la mar | vol mesurar, | en clot la buyda, Spill 2507.
|| 2. Apreciar una cosa en el seu valor; considerar el que val, la importància que té en comparació amb altra cosa; cast. medir, valorar. Aquest rey mesurà en sa ànima la gran justícia de Déu, Llull Felix, pt. viii, c. 20. Ab la sua ignocència mesuren la dels altres, Egidi Romà, ll. i, pt. 4a, c. 2. Havia gosat acostar-se, sens mesurar primer ses forces, a sospesar la maça d’Hèrcules, Aguiló Fochs foll. 9.
|| 3. Conformar a una mesura determinada; moderar; cast. mesurar, proporcionar. Aquest moviment mesura e regla tots los altres moviments, Genebreda Cons. 144. Tu est lo bé on tot altre ‘s mesura, Ausiàs March, cv. 
|| 4. Prendre mida; assatjar una peça d’indumentària, de construcció, etc. (Alg.); cast. probar. A poltat tanta vistits de sera de la mara per masural-sas i duna’lus a la jova, rondalla algueresa (ap. Arch. Glott. It. ix, 301).
|| 5. Mesurar-ne o Mesurar-les-hi (a algú): donar-li garrotades o altra mena de cops, tupar (Lluçanès, Plana de Vic, Vallès); cast. zurrar. Contemplant al carreter qui esbravava sa rancúnia mesurant-las als animals y renegant, Pons Auca 263. Lo vicari… se treya los rosaris y allà hont veya el gat les hi mesurava de valent, Jaume Ceps (Catalana, vi, 91).
|| 6. El diccionari Fabra posa també el verb mesurar amb l’accepció de ‘tenir tal o tal dimensió’, i porta aquest exemple: «La torre mesura trenta metres del cim a la base». Però creiem que aquesta accepció és inexistent en català, i còpia d’un dels significats del castellà medir i del fr. mesurer. El català en aquests casos diu tenir o fer (tants metres, pams, etc.).
Refr.—a) «En haver mesurat, saben quantes han fetes»: significa que no es poden predir els resultats d’una cosa mentre aquesta no estigui plenament acomplida (Men.).—b) «Qui mesura, dura, a despit de mala ventura»: vol dir que l’home previsor es pot defensar contra les adversitats.—c) «Mesura el savi quan l’orat deixa la quartera»: significa que l’home prudent fa les coses més prest que el qui no té bon cap.—d) «Qui oli mesura, els dits se n’unta» (Urgell, Segarra).—e) «Qui aigua atura, blat mesura».
Fon.: məzuɾá (or., bal.); mezuɾá (occ., Maestrat); mezuɾáɾ (Cast., Al.); mesuɾáɾ (Val.); mazuɾá (alg.).
Etim.: del llatí mensūrare, mat. sign.

(Imatge de Google)