Tomorrow belongs to me

A més dels nombrosos i extraordinaris números musicals, juntament amb la gran actuació de Liza Minelli i Joel Grey, el mestre de cerimònies, una de les escenes que més em va impactar de Cabaret, la pel·lícula de Bob Fosse, és aquella en què un nin ros, guapíssim, canta la cançó Tomorrow belongs to me.

L’escena representa una festa, a l’exterior, on la gent està menjant o bevent algun refresc. De sobte, l’esmentat nin comença a cantar la cançó, que parla de paisatges idíl·lics (el sol al prat, el cérvol, el til·ler, el Rin que aboca les seves aigües d’or a la mar…, mentres la tempesta s’apropa i la glòria espera oculta en algun lloc) i acaba assegurant que el demà li pertany, com el títol de la cançó. La càmera, que durant algun temps només mostra la cara del nin, poc a poc va enfocant la de l’altra gent –gent normal, del carrer, que és evident que es creu el text i que s’uneixen a la cançó amb vehemència– i, allunyant-se, va descobrint que el nin porta un uniforme amb la creu gamada. Quan la cançó acaba, tots estan amb el braç dret estirat i fent la famosa salutació. Només un vell, amb el cap baix, mostra una cara de gran preocupació.

No sé perquè, darrerament, veient les notícies, em ve al cap la imatge d’aquell nin jove i hermós.

Deixa un comentari