Mots perduts: valors

En aquest cas tampoc no es tracta d’un “mot perdut” en sentit estricte; en tot cas resultaria un mot “transformat”. Al llarg de les converses sobre mots apareixen altres qüestions com, per exemple, cançons -encara per publicar- o el tema de les posaderes.
I en aquest entorn un dia es va plantejar la pregunta: ¿quins eren els valors predominants de les persones en el Sant Llorenç d’abans del turisme?. Referit a les coses que procuraven aconseguir, que eren valorades pels altres conciutadans o que els feia sentir singularment orgullosos.

Aquell dia en la conversa varen sorgir dos valors predominants: la feina ben feta i l’habilitat en el tracte de les bísties.
Si ara mateix trescam per la xarxa, pel card.cat o analitzam el programa de festes, o qualsevol altra manifestació social ens podrem adonar que els valors actuals res tenen a veure amb aquells valors, ara perduts.

VALOR m. o f.: cast. valor. 
|| 1. Qualitat o conjunt de qualitats que una cosa o persona posseeix i que fan que aquella cosa o persona sigui preuada, tingui cert grau de bondat. Ha en son cor més dubtat e amat lo poder finit, de poca valor, que lo vostre qui és infinit, honrat sobre tots poders, Llull Cont. 14, 6. Especialment: a) Qualitat o conjunt de qualitats d’una persona en quant la fan moralment o intel·lectualment bona i digna de respecte. Us pregam que triets en vostra ciutat aquells hòmens qui sien de valor e qui no hagen heretats, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). Aquest comte havia una germana de gran valor, Desclot Cròn., pròl. Lo amonestar de una fembra flaca e de poca valor com yo son, Curial, i, 15. Casellas, com la majoria de persones de valor del seu temps, fou un quatre cantons obert a tots els vents, Pla SB 167.—b) Abast de la força, de la significació, de l’eficàcia d’un mot, d’un parlament, d’una acció. Si lo senyor… farà axi com desús és dit, deu hauer valor axí com si tots los dits mercaders hi eren stats, Consolat, c. 111. Vendes… ni nuyls altres contrayts que són feyts per força, nuyla valor no deuen auer ne han, Cost. Tort. II, xii, 3. Passats los dits XV dies, que’l dit ban no aja ualor ni deje esser menat a execució, doc. a. 1344 (BABL, xii, 59). Te diré les armes… què signifiquen, e la valor de aquelles, Tirant, c. 33. Corona funeral que et só teixida, amich, no té valor,Cases A., Poes. 109.—c) Grau de consideració social; categoria social. O la prena per muyler o li dó marit de sa valor, Usatges 112.
|| 2. Força de l’ànim; coratge, integritat d’esperit davant els perills o les adversitats. En actes virtuosos o de gran valor són estades eguals, Metge Somni iv. Mars… importa graueses e valor d’ànima e fa empendre coses terribles de batalles,Curial, ii, 1. Me saludà amb tal expressió… que me faltà valor per mirar-la dues vegades y per voltar es cantó, Maura Aygof. 11.
|| 3. Allò en què és estimada o apreuada una cosa; el seu preu, la quantitat que es dóna a canvi d’ella. Deu-les-hi tornar en aquela valor que eren quan les pres, o el preu que ladoncs valien, Cost. Tort. II, iv, 10. Pagar… los dits cinch cents florins d’or per la valor de dit cavall, doc. a. 1397 (RLR, vi, 380). Los quals mobles o la valor o stim de aquells… vull sien al dit hereu o hereus meus restituhits, doc. a. 1468 (BSAL, x, 14). Per haver lo Rey alterat el valor del croat, Rúbr. Bruniquer, v, 77. Cosa de valor: cosa que val quelcom. De gran valor: que val molt. De poc valor: que val poc. Lo auar… no gosa menjar coses ne viandes de valor…, mas les pus mesquines que troba per ço que no li costen molt, Genebreda Cons. 221. Que li pendrà la joia que té de més valor,Atlàntida, vi. Hi ha un retaule gòtic d’algun valor, Verdaguer Exc. 28.
|| 4. pl. Títols representatius de participació en els havers d’una societat, de quantitats prestades, de mercaderies, etc. Els valors vells s’enlairaven a altituds inversemblants, Oller Febre, i, 167.
|| 5. a) matem., Determinació quantitativa particular.—b) mús., La durada relativa d’una nota.
Valor: llin. existent a Cervera del Maestrat, Val., Beniatjar, Banyeres, Alcoi, etc.
Fon.: 
bəɫóɾ (or.); baɫóɾ (occ., Val.); vaɫóɾ (Cast., Al.); vəɫó (bal.).
Etim.: 
pres del llatí valōre, mat. sign.

Deixa un comentari