Mots perduts: bordó

N’Antoni que, com ja hem dit altres vegades té la memòria llarga, gairebé s’aixecà de la cadira alhora que deia, “en tenc un!. Bordo. Tenia un tio que havia estat dels exploradors i en parlava del bordo…”.
A la imatge, descomptant els músics, tots els exploradors, en porten.

1. BORDÓ m. 
|| 1. Bastó llarg amb guaspa punxeguda, que els pelegrins portaven per ajudar-se a caminar en llurs viatges; cast. bordón. Los pelegrius e’ls romeus veem, Sènyer, que porten bordó e esportella, Llull Cont. 113, 2. Item j bordó de romeu ab son ferro, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Fermar bordó: pitjar el bordó en terra perquè la guaspa es clavi i doni sosteniment més ferm. Al vell que vol fermar bordó | per por de caure?, Somni J. Joan 2321.
|| 2. met. Sosteniment (material o moral). L’applicació és molt necessaria e útil als hàbits de sciencies, e és bordó del enteniment en quant en les formes se sosté, Llull Arbre Sc. i, 130.
|| 3. Bastó llarg de fusta o de metall, freqüentment de plata, que els primatxers porten en les funcions litúrgiques com a distintiu de llur càrrec; cast. bordón. Venian dos mongos… portants sengles grossos bordons dargent en les mans,Ex. Joan II, c. 48. Tretze bordons de fusta cuberts de plata, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 434).
|| 4. Cada un dels bastons llargs que sostenen el pal·li; cast. vara, bordón. Fo present lo Senyor Infant Don Marti duch e porta I bordó del pali, Ardits, i, 14 (a. 1391). Fou portat lo pali sobre huyt bordons dor, Villena Vita Chr. 235. Un dosser de drap dor ab sis bordons, doc. a. 1460 (Col. Bof xxvi, 24).
|| 5. ant. Espasa de punta, que els guerrers del segle XIII portaven per usar-la quan no podien emprar la llança, la maça ni l’espasa de tall; cast. estoque. Altre cavaller francès… tramès-li hun bordó que aportava, e ferí-lo per les lonzes, si quel servent romàs mort al camp, Desclot Cròn., c. 159. E lo cavaller tench-se per mort, e va gitar lo bordó que tenia, e reté’s a ella, Muntaner Cròn., c. 124. E com les galees se foren mesclades, vaérets estochs de bordons e de espases, e colps de maces donar, Muntaner Cròn., c. 130. Que li adobaven una gran ferida de bordó que tenia per la cara, Muntaner Cròn., c. 192. Nuyl hom estrany… no gos anar de nit ab estrumens, ni port espea, ni meneres, ni bordó, ni altres armes uedades, doc. a. 1319 (BABL, xii, 293).”
|| 6. Guaspa punxeguda que posen en l’hivern al cap inferior del bastó per poder anar per la neu (Esterri d’Àneu).
II. ant. Vers, en la poesia provençal.
III. || 1. imatge  Motlura convexa, generalment de secció semicircular, aplicada com a adorn a un moble, a una porta, a una columna, etc.; cast. bordón. a) Entre llauners, rivet o cordonet que adorna la vora d’un atuell.—b) En la indústria del teixit: Ratlla amb relleu, obtinguda longitudinalment en els teixits mitjançant fils gruixuts o en gran nombre, o per efecte del lligat, o també pel de les operacions a les quals s’ha sotmès la roba. Bordó vestit: el que s’obté recobrint un o més fíls d’ordit amb un altre que evoluciona en ziga-zaga per damunt aquells, degut al lligat de glassa que se li fa teixir (Pons Ind. Text.).—c) Motlura que surt del mamperlà de l’escaló (Alcoi).—d) Cordó del fuserol d’una columna; cast. tondino. 
|| 2. Copada, espècie de ribot de tall corbat que serveix per fer buits o canals semicirculars (val.). N’hi ha de diverses formes.
Loc.
—a) ant. Seguir algú ficant un bordó: anar darrera algú a peu. Encara que yo us sapia seguir ficant un bordo fins al cap del mon, no m’escaparets,Curial, ii, 18.—b) ant. Ficar lo bordó plantar bordó: fer aturada permanent a un lloc. Casa segura | plasent e rica, | lo bordo hi fica, | fes-hi mallada, | pren-hi posada, Spill 12790.
Refr.

—«Bordó i carabassa, vida regalada»: ho diuen parlant dels malfeiners que van d’una banda a l’altra (Cat., Val.).
Fon.: 
buɾðó (pir-or., or., men., eiv.); boɾðó (occ., val., mall.).
Intens.:
—a) Augm.: bordonàs, bordonot.—b) Dim.: bordonet, bordonetxo, bordoneu.
Etim.: 
del llatí bŭrdōne, ‘mul’. Per l’evolució de significat de ‘mul’ a ‘bastó’, cfr. el cast. muleta; el pas del significat de ‘bastó’ al de ‘motlura’ (II) s’és fet per la semblança de forma de la motlura convexa amb un bastó. També pot esser que bordó vingui del germ. bihurdan, segons opinió de Corominas DECast, i, 490. (V. bornar).

Deixa un comentari