Mots perduts: albarda, beaces…

Altres vegades s’ha comentat, el que manté la pervivència (de mots, costums, creences, eines, instruments…) n’és la seva utilitat. Una vegada desaparegudes les bísties com ha element generalitzat de feina, bona part dels ormejos del guarniment deixen d’usar-se i es perd el mot.  Com exemple aquests d’avui que, de passada, esmentà en Jaume “Garbeta” l’altre dia al recordar la cançó.

ALBARDA (i dial. aubarda). f. 
I. imatge  Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d’un aparell que serveix per cavalcar i per dur càrrega sobre bísties de peu rodó. Ab albarda, e sa exarcia de la albarda, Cost. Tort. ix, 7a, 7. Un aibaratar de cavalcar sobre albarda ab botana de drap blau en una peri de li e altre listat, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Descarrega la somera e leuali l’albarda, e ligala a la entrada de la coua, Villena Vita Chr. 84. Mula folgada, | mohina parda, | treta d’albarda, Spill 4384. En lloch de la daurada cella, te veig la oprobriosa y esquinçada albarda, Isop Faules 41 v.oEll ja està tip de traginar l’aubarda,Sagarra Caçador 171. Vet aquí les varietats d’albardes que coneixem:
…/…
3. imatge  imatge  A Menorca, l’albarda era com una cadira de tela bastida en fusta amb peanya i braços, que es posava de través sobre una bístia per cavalcar-hi les dones; cast. jamuga. Avui ja no s’usa. N’hi havia de dues classes: una encoixinada per a les senyores, i una de tela llisa per a les pageses. A Catalunya existeix un aparell igual o molt semblant, però no en diuen albarda, sinó silló. 
|| 4. A Mallorca no diuen albarda, sinó aubardà (V. albardà, art. 1). A la comarca de Tremp i a altres regions catalanes, l’albarda té la mateixa forma que a la Plana de Vic, i té dues denominacions: albarda sellera (per cavalcar) i albarda bastera (per portar càrrega). Al Penedès també hi hem trobat l’albarda de càrrega, semblant al bast.

BEACES f. pl. 
Conjunt de dues bosses unides per damunt amb una corretja o llatra que es posa sobre l’esquena d’una bístia, de manera que pengi una bossa a cada costat de l’animal; cast. alforjas. Unes beaces ab son pany, doc. a. 1410 (Alós Inv. 26). Vnes beaces auforgueres, Inv. a. 1461 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Hunes beaces ab clau e pany e huna quadena, doc. segle XV (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Unes beaces de cuhir negre grans, Inv. Torre den Barra 1430 (Aguiló Dicc.). Duya dins sa beassa un pané tapat, Ignor. 26. Ja veuràs una coca dins ses bayasses [sic] que t’hi he posada, Alcover Rond. ii, 132.
Fon.: 
bəásəs (Inca, Men.); bəјásəs (Manacor, Eiv.); bəǽsəs (Sineu); bəásəs, básəs (Men.).
Var. form. 
ant.: besaces (Vnes besaces de cuyr, doc. a. 1409, en l’arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
Intens.:
—a) Aum.: beaçasses, beaçarres, beaçotes, beaçots.—b) Dim.: beacetes, beacetxes, beaçones, beaçons.
Etim.: 
del llatí bisaccia, ‘conjunt de dos sacs’.

(Imatge i text del DCVB)

Un pensament a “Mots perduts: albarda, beaces…

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.