Mots perduts: quesvulla i d’ací la

Aquests mots es poden plantejar com a exemples de l’evolució en l’ús habitual de la llengua.
Els recordo perquè em varen impactar (com determinars olors i costums vitals de la casa, com, per exemple, entrar i treure la somera de la boal que hi havia al fons del corral, passant pel bellmig de la casa sobre un centrat empedrat que partia amb dos l’habitual trespol de calç i grava de la casa) quan essent adolencent, per anar a l’Institut de Manacor, vaig fer una any de posada a casa dels oncles, ja vellets, de ma mare, Biel i Rosa. Ell era el germà major del meu padrí Miquel “Coveta”, nascut el 1.888.
Tenc dubtes del primer, però a la segona elocució, mai més l’he tornada sentir.

El DCVB en diu:

QUESVULLA pron. indef. 
Qualsevol cosa (Bal.); cast. cualquier cosa. Seran molts qui se’n maravellaran e ho tendran en faula; però quesvulla se’n diguen, que axí és veritat, Muntaner Cròn., c. 29. Lo teu pensament quesvulla u refferme, Passi cobles 41. Tota la companyia de casa’m llancen quesvulla que’ls sobre, Isop Faules 46. Si cap brosteta, flor o fulla | de galdirons o de quesvulla | … a dintre el covenet quedà, Verdaguer Jov. 218. Senyor Batle, jo en quesvuya | sempre he estat un criat seu, Ignor. 3.
Fon.: 
kəzvúјə (mall., eiv.); kəzvúə (men.).
Etim.: 
grafia aglutinada de que es vulla (subjuntiu del verb voler).

ACÍ adv. equivalent al cast. aquí, i les aplicacions del qual es poden classificar de la manera següent.
I. || 1. ‘En aquest lloc’ [on estic parlant]. Que’l nostre poder no es tant de moneda, que açi poguessem llongament aturar, Muntaner Cròn., c. 52. ¿Com sots vos ací, e no morís l’altre dia? Metge Somni, i. Que quant asi s’es rahonat no’s diu per vos, Somni J. Johan 548. Nos no hauem açi sino V pans e dos peixos, Evang. Palau 14. Heu d’anar a tombar aquella coma qu’es veu d’aci,Massó Croq. 11. l amb tot i assò jo som per assí [sic] en aquestes hores,Alcover Cont. 11.
|| 2. Designa el poble, vila o regió on és el qui parla. En l’any prop passat foren ací diverses persones de la illa de Manorcha, doc. a. 1380 (Col. Bof, viii, 218). Per tres càrregues de vi que comprí a Valls posat así costa a 30 sous, doc. a. 1556 (Miret Templ. 580).En el llenguatge modern, ací té el mateix valor que aquí; però en la llengua antiga es contraposava una forma a l’altra, designant ací el poble o regió on era el parlant (=cast. aquí), i aquí senyalant el punt on era el qui rebia el parlament (=cast. ahí). Vetaquí l’ús d’ambdues formes contraposades: Per que us deim e manam espressament que vingats encontinent e aportets lo dit salteri axi com s’es, car aci lo porets acabar, on haurets atzur e ço que mester hi faça mils que no aquí, doc. a. 1368 (Rubió Doc. Cult. i, 218). Empero car veem esser molt propri… que la verònica de la dita gloriosa Verge, la qual nos havem aci, sia aqui lo dia e festa de la dita solemnitat, trametem aqui aquella, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 538).
|| 3. En la llengua antiga, s’usa sovint ací per designar el lloc que ha anomenat anteriorment, encara que no sia el mateix lloc on actualment parla. E quan haguem ací estat una peça, anamnosen a Tortosa, Jaume I, Cròn. 24.
|| 4. En els llibres, indica el passatge mateix o un tros de context proper del passatge on està l’adverbi ací. Amable fill, en les virtuts e en los vicis damunts dits açi te hauem exemplificada temptació, Llull Gentil 348. E aci han fi totes aquelles rahons que sic son recomptades, Pere IV, Cròn. 57. Car aci largament e no pas propia se pren aquest nom de sciencia, Cauliach, Coll., pròl. Es ací de notar que algunes aygues passan per menes de or, Albert G., Ques. 22.
II. || 1. Indica direcció ‘vers aquest lloc’ [on estic parlant]. Perque sots assí venguts? Llull Cavall. 5 v. No son vengut aci per mirar les tenebres, Metge Somni iii. Puix so arribat aci de ventura, Brama llaur. 32. He cercat secreta auinentea de poder venir açi, Pereç, Sant Vicent 17. Veniu aci a l’ombreta,Verdaguer Idilis.
|| 2. Indica, en sentit més especial, direcció cap al poble o a la regió on és el qui parla; en diferència de aquí, que en la llengua antiga (i en la literària moderna) s’aplica a la direcció vers el poble o regió on és la persona a qui va dirigit el parlament. Com… micer Berenguer dez Pont, tornant de Barcelona ací, nos aportàs traslat d’unes cobles, doc. a. 1374 (Rubió, Doc. Cult. i, 253).
III. Aplicat al temps, equival a ara, designant el moment present. S’usa sempre combinat amb altres adverbis o preposicions, com fins ací, d’ací en avant, etc. Los affers per que foren tramesos com se son seguits tro assí doc. a. 1325 (Capmany Mem. ii, 89). No vull perdre tanta amor que fins ací he aguda, Paris e Viana 11. Segons que es tro a ací be e pacificament acostumat, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 228). Que de aci avant les dites jurisdictions no’s pusquen alienar, doc. a. 1388 (Priv. Vilafr. 44). Y vull vos tenir de aci en avant per lo meu cavaller, Pierres Prov. 15. Los Jurats de assi al davant aporten cabés, doc. a. 1604 (Segura HSC 146). De assí a tres dies, Lacavalleria Gazoph.
IV. || 1. Es combina, per contraposició, amb els adverbis allà, allí i llurs equivalents. Aquí ha d’haverhi una taula; allí el sofà; part d’ací ve a caure l’estudi; part d’allá, el menjador…, Ruyra Parada 19. De assí allà, o de allà fins assí no hi ha sino tres passos, Lacavalleria Gazoph. Ha pegat un llongo com d’assí allà, Roq. 9. a) Les locucions ací i allà, d’ací i d’allà, per ací i per allà, etc., indiquen una varietat de llocs indeterminats. A ses companyes desperta, | que s’alcen ací i allà, | constelant tota la terra, Verdaguer Flors 18. No es ressentirien sempre ací i allà d’alguna feblesa? Ruyra Parada 6. «No deixis un plat ací i un altre allà» (Mall.). «Ací i allí se gira» (Torra Dicc.). «Anar d’ací i d’allà»: anar d’un lloc a altre. «Anar per ací i per allà» (Mall.). Batent a compàs… les farrenyes potes, i brandant d’ací d’allà, com una cosa morta, les llargues orellaces peludes, Víct. Cat., Ombr. 64. Un vent de profecia | corre sobre eixos monts d’ací i d’allà, Maragall Enllà 22. Anava d’ací per allà amb l’esglai al cor,Pons Com an., 127. Més boscam aon tot viu junt… | Pastorets ací i allí, Seidia 30.—b) Ací caic i allà m’alce: caminant dificultosament i amb freqüents ensopegades. Mes al fí, a rampucons y bacs,… así caic y allà m’alsse, una’l clau y tres en la ferradura, l’atrevit pensament se manifestà, Guinot Capolls 18.—c) Cama ací cama allà: eixancat sobre una cosa. Damunt la gran Piràmide, cama ací cama allà, | jo canto com cigala fins que l’hivern vindrà, Guimerà Poes. 221. Vejent son catre cama-assí cama-allà de la barana, Pons Auca 151.—d) Ací deçà, loc. adv.: en aquesta banda. «Porta-li’n ací deçà» (Maestr., Cast., Val.). «Lo pare és ací deçà» (Rocallaura).
|| 2. Es combina amb altres adverbis de lloc que concreten el significat per ací. Ell ès assí dedins:… ell ve assí dedins;… ell ix de assí de dins, Lacavalleria Gazoph. Quina caló qu’hey fa ací dins, Roq. 15. L’ayre ací baix emmetzina,Aguiló Fochs 84. Son aci-dal[t] com l’aucell su la branque, Saisset Jamecs 10.
Fon.: 
əsí (Ross., Puigcerdà, Llofriu, Bagà, Penedès, Montblanc, Valls, Mall., Eiv.); así (Vall d’Àneu, Ribagorça, Vilaller, Maestrat, Llucena, Castelló, Nules, València, Alzira, Gandia, Cocentaina, Alcoi, Vilajoiosa). En el llenguatge modern, la forma ací té una forta tendència a desaparèixer cedint son lloc a aquí. A l’Empordà ja no diuen ací més que els vells; a Mallorca i Eivissa, és forma pròpia de la pagesia. En valencià conserva prou vitalitat.
Derivats: 
acina, acinetes (Eiv.).
Etim.: 
del llatí vg. ecce-hīc, ‘aquí’ (cfr. Grandgent Vulg. Lat. 24, 65).

4. LA ant. adv. 
de lloc, equivalent a allà(V. lla).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada