Les “lleones” del Carde

Ja vaig avisar al club que no en tenc ni idea d’entrenar, sempre m’ha agradat jugar a futbol i des de petita, sota l’etiqueta de marimatxo que molt amablement em penjaven alguns companys, hi he jugat al pati de l’escola, al camp de terra del Moleter, a la gespa de ca la família Gil Caldentey i fa uns anys amb un equip de “mossas-veteranes”.  Però d’entrenar res de res. Amb tot, la directiva del club ha confiat amb el nostre criteri (meu, de n’Alba i na Sara) i ha posat tot a la nostra disposició.

Fa uns dies en Pau Quina, director, editor, home amb ganes de bollit diplomàtic al poble em va demanar de fer un breu resum dels partits. De periodista deportiva tampoc no en tinc ni idea, però acceptam el repte.

El passat diumenge dia 9 de setembre  vam disputar el nostre segon partit amistós contra el Porreres al camp des Moleter. Amb un ambient festiu i una temperatura més o menys suportable les lleones del Carde, 13 al·lotes d’entre 13 i 16 anys, van aguantar amb gran deportivitat l’embestida de l’equip porrerenc format per un grup d’al·lotes-dones d’entre 18-40 anys.  Durant els primers 30 minuts vam poder defensar la nostra porteria i mantenir la defensa ordenada. En aquesta zona vull destacar les ajudes, la bona col·locació de na Núria,  na Marta i n’Amèlia i l’esforç bestial de na Xisca, Lydia i Sina . No puc deixar de subratllar la magnífica actuació de la portera Jessica  (13 anys acabats de fer!). Així mateix cal notar qualque detall de qualitat al mig del camp i, fins i tot, qualque ensurt de poca importància a la porteria contrària. Passat els trenta minuts, l’esgotament físic, la diferència d’edat, la manca de canvis i, sens dubte, la major experiència de l’equip de Porreres va fer estralls al nostre equip que en cap moment no es va rendir ni va abaixar els braços. Ben al contrari, vam mantenir el cap ben alt i vam lluitar fins al final. No podem demanar més.

Clar que hi ha coses a millorar: intentar sortir amb la pilota jugada, obrir a bandes, pressionar la sortida de pilota i un llarg etcètera. No dubteu que hi treballam cada dia. Ara bé, tampoc no oblideu que part de l’equip no havia jugat mai i que, de moment, no disposam de canvis a la banqueta per poder substituir a les jugadores cansades…esgotades.

En tot cas, no podem més que aplaudir a les nostres.

La reduïda plantilla i, sobretot, la diferència d’edat que, sota el nostre punt de vista, és massa acusada són els motius principals que ens han conduït a retirar el nostre equip de la lliga. No ha estat una decisió ni fàcil ni precipitada, sabem la il·lusió que tenen per competir i hem esperat fins el darrer moment per veure si es produïa qualque fitxatge que pogués compensar les nostre mancances (edat i experiència), però no ha estat així. Per responsabilitat i no per cap altre motiu em pres la decisió. Així mateix ens hem compromès amb l’equip a seguir entrenant amb intensitat i disciplina per seguir millorant i poder competir amb condicions quan es presenti l’oportunitat.

Deixa un comentari