Mots perduts: l’art de dir

Fa temps vaig tenir un professor que assenyalava: “ben dit, tot es pot dir”. I justament a l’art de dir vull fer avui referència. Es un diàleg entre l’amo en Joan “Macet” (padrí d’en Jaume “Garbeta”) i don Joan “Sitges” (també conegut a nivell local com “El capellà sobrassada”). Els “Manaments de l’església” segons l’amo en Macet, als que el capellà responia amb pacient benevolència: macet, macet… 

Primer:” Aixecar-se dematí,/ berenar de bona hora,/ pegar fort a es vi /i llavors tupar sa dona”
Segon: “Dejunar /coca amb moltes tallades,/ pegar bones panxades/ i sa dona que miri d’allà”
Tercer: “Confessar/ cada catorze anys un pic,/ fer putades de nit/ i de dia flestomar”
Quart: “Ses tavernes,/ anar allà a criar molts de gats/ i fer molts de desbarats/ davant sa gent externa”
Cinquè:”Robar diners,/ xulla, sobrassada i pa/ i en anar-se a confessar / no dir res al confès”
“Aquests cinc manaments s’enclouen en tres:
Menjar i beure
No fer res
I conservar els mals pensaments”

-“Macet, macet…”

Nota: La contarella també orienta sobre usos, costums i valors d’aquella, també perduda, Mallorca preturística

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada