Realment no és un mot perdut, en tot cas un mot trastocat.
Va ser parlant de les posaderes quan, n’Antoni “Cus”, va fer referència a l’amo en Pedro de Son Pou, i a la seva “ascendència” sobre la pagesia manacorina (“Ben vestit, sempre amb traje de llista arribava als abeuradors i allà hi deia la seva, tothom l’escoltava… lo que deia l’amo en Pedro, anava a missa!”)
Ascendència, derivat es “ascendent” que vendria a ser sinònim d’influent. Vaja!, en la Mallorca preturística, en els abeuradors de les bísties, mentre esperaven tanda, es xerrumejava i apareixia el mateix paper que fan els “influencers” actuals.
Trescant pel DCVB…
ASCENDÈNCIA f.
Sèrie d’ascendents o avantpassats; cast. ascendencia. L’adula com si fos d’una divina ascendència, Alcover Poem. Bíbl. 46.
ASCENDENT
I. adj.: cast. ascendente.
|| 1. Que ascendeix o va cap amunt. En los metalls assendents [sic] e dexendents, Llull Cont. 327, 12. Ses mil proves fetes… per afinà aygos ascendents, Ignor. 1.
|| 2. Que augmenta. La mia [amor] és ascendent e natural qui tostemps augmenta y augmentarà, Tirant, c. 270.
|| 3. Que precedeix en la generació. Exceptats pare o aui e tots aquels qui són en la línea ascendent o pujant, Cost. Tort. I, vi, 13.
II. m.
|| 1. Persona de qui procedeix algú per generació immediata o mediata; cast. ascendiente. Desfallents els dauallants los ascendents et els collaterals, Cost. Tort. V, i, 81.
|| 2. ant. Elevació del sol sobre l’horitzó. Quant volràs saber l’ascendent multiplica les hores eguals passades del die o de la nit per 15…, Gilbert-Corsuno Astrol. 22.
|| 3. Influència d’autoritat o de prestigi sobre algú; cast. ascendiente. Tenir un gran ascendent sobre de algú, Lacavalleria Gazoph.
Fon.: əsəndén (Barc.); asendént (Val.); əʦəndént (Mall.).
Etim.: pres del llatí ascĕndĕnte, mat. sign.
INFLUENT adj.
Que influeix; que té influència; cast. influyente. Les planetes són influents en los elements, Llull Felix, pt. i. Home influent: home que té força per a influir damunt algú. Anant i venint… de l’una casa a l’altra dels polítics més influents,Oller Febre, ii, 210.
Fon.: iɱfluén (Barc.); iɱfluént (Val., Palma).
Etim.: pres del llatí influĕnte, mat. sign.
De forma més encertada, idò, s’hauria de dir que tenia influència o ascendent sobre els pagesos.