Es com els altres mots de la pagesia. Al desaparèixer la feina, el mot per utilitat i, a la llarga desapareix. Encara són vives les darreres generacions de missatges o d’amos que havien tengut missatges; però això s’acaba…

Vegeu el que diu el DCVB:
MISSATGE m. 
|| 1. Comunicació, notícia tramesa d’una persona a una altra; cast. mensaje. Enuiaren-nos missatge que uendrien a nós, Jaume I, Cròn. 21. Vench-los missatge que la comtessa era morta, Muntaner Cròn., c. 295. Tramès sos missatges a les regines, ibid., c. 260. Especialment: a) Comunicació oficial que el sobirà o cap del poder executiu fa llegir o tramet al parlament.—b) Passar el missatge: fer córrer la notícia d’una defunció, a la pagesia d’Eivissa. Els de la casa del mort avisen els de la de més prop; aquests avisen els de la casa veïna; aquests els de la immediata, i així van seguint; la darrera casa del terme o a la qual ha de passar la notícia, la passa a una pedra o a una herba (Eiv.).
|| 2. Comissió, acte d’anar a un lloc, a una persona, per encàrrec d’algú (bal.); cast. misión, recado. Fer un missatge: anar a un lloc en compliment d’un encàrrec. Entraren Evast e Aloma, e en presència de tuyt compliren lur missatge, Llull Blanq. 12, 2.
|| 3. Persona encarregada de portar una notícia, una comissió, d’anar a un lloc en compliment d’un encàrrec; cast. mensajero, mandadero. Per la auctoritat del apostoli de Roma, de cui era missatge, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 306). Un missatge li vench que li aportà una letra de un seu senescal, Llull Felix, pt. viii, c. 41. Ordonà que trametés per missatge al sant Pare lo noble En G. de Castellnou, Muntaner Cròn., c. 52. Missatge de verga: (ant.) verguer, saig. Per un scrivà… o per lo missatge de verga de la cancellaria, Ordin. Palat. 109. Missatge de les corts: (ant.) andador, saig del municipi. Bononat Lop missatge de les corts de la ciutat de València, doc. a. 1432 (Arx. Gral. R. Val.). Per missatges o andadors de la dita confraria, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 61).a) fig. Ira e tristor continuades, missatges són de la mort, Eximenis II Reg., c. 32.
|| 4. Noi encarregat de portar o anar a cercar alguna cosa (Pla d’Urgell, Men.); cast. mandadero, recadero. Missatge de manament: persona que va sense repugnància allà on l’envien o fa el que li manen (Mall., Men.).
|| 5. Home posat al servei d’algú per a complir les seves comandes; cast. criado. Senyor que de saui cauayler fa missatge, Llull Cavall. 33. Los servents, si són missatges lurs o esclaus, doc. a. 1374 (BSAL, ix, 47).
|| 6. Home llogat per mesos o per un any per a fer feina en una possessió o lloc (Mall., Men.); cast. gañán, mozo de labranza. «Posa s’amor a bon lloc, | que no li toc gens d’oratge; | no t’enamors de missatge, | que sempre sol guanyar poc» (cançó pop. Mall.). Missatge de tot l’any: el que es lloga per tot un any, que a Mallorca es compta des de la festa de la Mare de Déu de Setembre i a Menorca des del dia de sant Miquel. Que algun carnicer no gos comprar algun bestiar de missatge o de catiu… sens voluntat de son senyor, Mostassaf 2. Idò, per ser es vostro gendre, | voldríeu, si no m’engany, | fos missatge de tot l’any,Benejam FyF, i, 4a.
|| 7. Home sospitós, que mereix poca confiança (Bonansa). «Aquest amic teu és un missatge que no me’n fiaria».
Loc.—a) Fer més que no li manen, com es missatge d’En Puça: es diu del qui s’extralimita de les seves atribucions (Men.).—b) Es missatge s’ha concagat: es diu del qui ha complert malament un encàrrec (Mall.).
Fon.: misáʤə (or., bal.); misáʤe (occ.); misáʧe (Bonansa, Val.).
Var. form. ant.: messatge (Jaume I, Cròn. 115, 468).
Etim.: d’una forma de llatí vulgar *missatĭcu, mat. sign. || 1, derivada de mĭssum ‘enviat’.