Mots perduts: Recordar cançons

Encara hi ha gent de certa edat que gaudeix de recordar velles cançons i acudits que havia sentit d’altres persones. Son vestigis d’una època perduda. D’aquella en que s’exercitava la memòria, ja fos per obligació (a l’escola) o per necessitat (ho hi havia ni els coneixements ni les tecnologies actuals).

Vet aquí algunes cançons (relatives a pomes) que recorda en Jaume “Garbeta”.

Una poma, dues pomes
tres pomes fan un remell
i de matinada
criden s’aucell
..
Me vols dir tu hortolana
quines pomes tens a s’hort?
Totes són de pinyol fort
menos sa meva que és blana

D’una altra classe n’hi ha
que se diuen marineres
peludes per ses voreres
no són bones per menjar.

I d’una altra classe n’hi ha
que se diuen pomes del ciri
i ets hoos passen martiri
si no hi poden arribar.

6 comentaris a “Mots perduts: Recordar cançons

  1. Jo us en diré una, o un bocí, que es cantava a Artà és ben antiga i està relacionada amb el festeig, diu així :

    Bona nit faldó garrida
    Bona nit rosagonet
    Torna prest que en no vore’t
    Es meu cor, queda sens vida

    Na faldó encara no ve?
    Que fa tant a n’es portal?
    Mon pare jo no faig mal
    Se mirava es devantal
    Quantes flors vermelles te ..

    Intueixo que és més llarga però madò metxa, només va deixar aquestes dues estrofes via oral a sa meva dona quan era nina.
    Salutacions des d’Artà des d’on us segueixo i enhorabona per la publicació

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)
  2. Aquesta de Ses pomes la cantam els Arpellots amb una sèrie de variacions:

    Hortolana, hortolana
    quines pomes tens a s’hort?
    Totes són de llenyaml fort
    menos sa meva que és blana

    D’una altra classe n’hi ha
    se diuen pomes marineres
    peludes per ses voreres
    pelades pes comellar.

    D’una altra classe n’hi ha
    se diuen pomes del ciri,
    aquestes són un deliri,
    qui en vol menjar en pot menjar.

    I una sèrie d’estrofes més que no són per publicar.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Hi acaba així:

    D’una altra casta n’hi ha
    se diuen pomes de lluna,
    sa meva dona en té una
    i no l’hem deixa tastar!

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari