Mots perduts: darreria

Poques coses resulten tan gratificants com les aportacions dels lectors. En Pau suggereix, d’una vegada, dos nous mots perduts.
Cal recordar que el concepte “mot perdut”, com moltes altres coses, és elàstic. Potser perdut per una determinada generació o familía i per altres no. Per a les persones grans, sen sentit de segon plat, és encara un mot ben viu.
Vegem el diccionari Alcover-Moll:DARRERIA f. 
|| 1. Darrer temps de la durada d’una cosa; cast. final, postrimería. «A les darreries de l’estiu, sempre plou». La meylor cosa que’l hom pot hauer, si és a la darreria dels seus anys, Jaume I, Cròn. 1. Pots hauer derreria de ton pare e pots esser deuant en temps a ton fill, Llull Gentil 160. En lo començament fou bon rey, mes a la darreria féu molt mal, Tomic Hist. 35. L’antic profeta hi viu | predestinat a veure del món la derreria, Costa Trad. fant. 107. Entraven dintre la cambra les darreries somortes del rosari, Víct. Cat., Ombr. 17. Estàvem a darreries de setembre, Ruyra Pinya, i, 35. Les darreries de l’home: les quatre destinacions finals de l’ànima humana en separar-se del cos, o sia: mort, judici, infern i glòria. A la darreria: a la fi, en definitiva; cast. al fin y al cabo: Que pus en la uila era, a la derreria nós l’auríem, Jaume I, Cròn. 87. Se’n creu que’l rey en Pere a la darreria hauia molta gran rahó, Boades Feyts 398.
|| 2. La part darrera d’una cosa; cast. final. E nós moguem en la derreria del estol en la galea de Montpestler, Jaume I, Cròn. 56. De sa manera | yo n’escriví | e descriví | quina seria | en darreria | d’un meu report, Spill 11298. I fent quatre carasses per darreries, diu: Que no falten!, J. Pasqual Tirado (BSCC, vi,342).Especialment: a) Plat darrer d’una menjada, més de llepolia que d’aliment sòlid; cast. postres. Li’n faé un solemnial banquet, e per darreries li’n faé traure una gran plata d’oliues de Maylorques, Boades Feyts 319. Si’ls dies de festa li donaven pera darreries quansevol llepolia, Guinot Capolls 15. «Què mengen les monges? | Pa i taronges. | I de darreries? | Pa i olives» (cançó infantil Cullera).—b) Segon plat d’una menjada (Mall.). «El dimecres vos daré | mongetes o moros negres, | i per darreria pebres; | voreu que anirà de bé» (cançó pop. Mall.).
Refr.
—a) «Lo que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria».—b) «A darreries mos ix en que no es vol casar!» (Benassal).
Fon.: 
dərəɾíə (or., bal.); dareɾía (Tortosa, Maestr., Cast., Val.); dareɾíɛ (Ll.).
Etim.: 
derivat de darrer.

(Imatge de Google)

Un pensament a “Mots perduts: darreria

  1. Uei Guillem a part del poc ús de la paraula (que també) he discutit sovint amb gent pel doble siginificat que pot tenir. Per alguns només és el 2n plat (i si pensam que a les cases de cada pic se fa manco això dels dos plats pot tenir sentit el seu desús progressiu), però jo també ho he sentit com a postres. De fet Alcover ho diu amb l’accepció “Plat darrer d’una menjada, més de llepolia que d’aliment sòlid cast. postres”. Molt gent me discuteix que existeix aquesta accepció fins i tot.

Respon a Pau Quina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.