Us feim avinents uns poemes que ens han fet arribar de Menorca

1

Era al calendari s’any divuit

per més senya, d’octubre dia 9,

sa pluja va motivar una renou,

que no caurà mai en s’oblit.

Tothom va quedar més que aturdit

des litres d’aigua que plou.

 

2

Va començar una gran riuada

s’aigua no tenia per on sortir

no hi havia a on fugir,

prest quedà sa terra anegada,

amb més força que una ventada,

s’aigua per tot va arribar-hi

 

3

Una catàstrofe natural,

as llevant mallorquí

a tot  es qui era veí

de sa comarca i rodal,

va rebre es cop brutal,

d’una torrentada sense fi.

 

4

Prest sa notícia s’escampà,

per xarxes socials i televisió

hom no podria creurer-ho,

allò que ets ulls va espantar,

no ens podíem ni imaginar,

que encara quedava el pitjor.

 

5

Quan va passar sa foscor

un nou dia va començar

morts, més de deu n’hi ha,

açò és causa de dolor,

ràbia impotència i tristor,

ja us ho podeu imaginar.

 

6

Molt de mal va fer sa torrentada

a coses que es podien recuperar,

però si una certesa hi ha,

i que tenim assegurada,

que un cop sa vida és eliminada

no la podem fer tornar.

 

7

Gent de Mallorca i de fora

sa pell hi varen deixar,

mai ho podrem oblidar,

tota sa gent plora,

recordant sa mala hora,

en que es van ofegar.

 

8

No sabem si és pes canvi climàtic,

o potser per construïr a on no toca,

però hem de fer alguna cosa,

i pensar com científic dinàmic,

que un fet tant dramàtic,

no pot tornar fer-nos nosa.

 

9

Mentre posem seny i solució,

una cosa mos han ensenyat,

i és que sa solidaritat,

com a valor, és de lo millor,

ho demostra sa gran gernació,

que a Llevant s’ha presentat.

 

10

Han visitat, els afectats, na Francina,

també, en Sánchez i el rei Borbó,

en Casado no ha perdut s’ocasió,

s’han vist autoritats i gent ben vestida,

però una veritat deixaré dita,

per tots es voluntaris és sa meva ovació.

 

Ramón Enric Carreras Torrent, 12 d’Octubre de 2018