La tragèdia vista des de l’Ajuntament

Un polític sempre es troba davant situacions difícils, decisions traumàtiques… però poques vegades ha de gestionar i pair una situació tràgica com la que va patir el municipi de Sant Llorenç l’altre dia. Per això Card.cat s’ha atracat fins a la Sala per entrevistar n’Antònia Bauzà “Fil”, primera tinent de batle i regidora d’Esports i Noves Tecnologies, per conèixer de primera mà com es va viure des de l’Ajuntament aquesta difícil setmana.

N’Antònia a les casetes del camp de futbol.

1. Primer de tot… com te trobes?
Cansada, com tothom. Fa una setmana que el cap només pensa en la tragèdia. No descans i el vespre és tard quan arrib a ca nostra. Els matins a les set ja m’agrada tornar a ser a la zona de control, tornar a organitzar el dia i el dia a dia i això cansa, cansa molt… i la pressió psicològica i el cansament físic també s’ajunten.
2. Com vàreu viure tu i la teva família la riada?
La riada la vàrem viure de per tots els costats. Jo no trobava la meva filla, na Maria Antònia, que l’havia d’anar a cercar d’una activitat extraescolar. A les set de l’horabaixa vaig partir de ca ma mare i fins a les 19:50 no vaig poder arribar al poliesportiu. Ella a les set acabava l’activitat i una mare la va recollir, però fins a les 21:30 hores no la vaig trobar. Mentrestant, el meu home, en Pedro, venia de Porto Cristo amb l’altra filla, na Carme, i dues amiguetes seves i jo no sabia res d’elles ni ell. Al final no sé com va poder xerrar amb jo per telèfon, devers les 11 del vespre, i me va dir que quedava a Son Carrió, però fins en aquell moment jo no sabia on era. Sabia que havia de venir a Sant Llorenç , però no el veia. Jo no podia arribar tampoc a ca ma mare perquè estava incomunicat. No tenia en Pedro ni na Carme, no tenia na Maria Antònia i veia que el poble s’estava destrossant per moments.
A més a casa del meu germà Joan també vaig sentir que entrava molta d’aigua, que el soterrani estava tot inundat i no sabia si el seu pis també. Tot plegat varen ser moments molt, però que molt caòtics.
3. Quan us vau podeu comunicar l’equip de govern? Què va ser el primer que vos diguéreu?
Amb l’equip de govern, gràcies a Déu, amb la companyia telefònica que estic només vaig perdre la cobertura una estona. Tot el temps m’anava comunicant amb el batle, però ell no podia arribar a Sant Llorenç (estava aturat a la benzinera de l’entrada). Jo feia voltes perquè cercava la nina, que no sabia on era, i mentre feia les voltes m’anava adonant de la dramàtica situació del poble i el batle només me deia “telefona a l’112, telefona l’112” però l’112 ja no me contestava i jo no sabia cap on partir, ni què fer… un desastre. Aquell vespre va ser molt molt llarg, però que molt…
4. A quina hora vas poder entrar a la zona afectada? Quines van ser les teves primeres impressions?
La zona afectada la vaig veure des del primer moment. Des del moment que jo havia d’anar a cercar la nina al poliesportiu, devers les set i mitja. Allà, a la carretera de Son Servera, ja hi havia el caramull de cotxes. El món me va venir damunt. No sabia què havia de fer. Telefonava a l’112  i no me contestaven. Els altres de l’equip de govern, que estaven dins Sant Llorenç, tampoc no me contestaven i, a partir d’aquí, me vaig trobar amb el sargent a la plaça dels Morers i vàrem començar a organitzar el trànsit; vàrem cercar una ruta alternativa per dur els cotxes  cap a Son Servera i d’allà, de sa rotonda de can Robí, els desviàvem cap a Son Servera i llavors no sé com vaig arribar a sa Cova i allà, en dos segons (va parèixer de pel·lícula) va començar a venir tothom, tots els serveis d’emergències de Mallorca. A partir d’aquí vàrem haver de començar a actuar amb totes les ajudes que ens demanaven els equips col·laboradors.

Es van viure moments difícils

5. Supòs que durant la primera nit quasi no dormires… Quina tasca dugueres a terme?
El primer vespre no vaig dormir gens. Record que devers les quatre del vespre, amb na Dolors, la regidora de Cultura, anàvem totes dues xopes i li vaig dir “he d’anar a ca nostra a canviar-me” i na Dolors també se’n va anar a canviar i vàrem tornar a anar cap allà dalt. Els bombers cercaven persones. Tot el temps rebien cridades de gent desapareguda. Els havíem d’anar ajudant perquè ells no coneixen el terme i feien molta més via amb nosaltres. Jo vaig acompanyar un equip de bombers al torrent de ses Voltes. En Toni Gelabert ens va dir que una parella estava aferrada a un arbre. En Toni baixava de ses Voltes tot sol, amb la pila per trobar-nos i ens vàrem veure allà, a Son Pi… varen ser moments molt durs perquè jo pensava “si en Toni acaba la pila des mòbil, no hi veurà”. A més, els bombers no podien passar en cotxe perquè a Son Pi estava tot tallat. Era caòtic; el vespre no vaig dormir. Només vaig anar a ca nostra a canviar-me. Jo només deia: “Quan se faci de dia,… què ens trobarem al poble?” Jo només pensava això.

Na Dolors, regidora de Cultura, intentant gestionar la riada.

6. I els dies següents? Quina ha estat la feina de l’Ajuntament entre tanta policia, bombers, militars…
Cada un ens hem anat cercant un lloc de l’Ajuntament i ens hem anant encarregant d’una cosa perquè tots junts era impossible fer feina i  a través de whatsapp i mòbil ens anàvem coordinant. A més hem ajudat el servei d’emergències. Nosaltres hem facilitat tot el que ens han demanat, tant de serveis, com dades… un ventall de coses infinites i, a partir d’aquí, gestionar-ho tot.
A part de dimarts, un moment molt caòtic va ser dimecres matí. A través de whatsapps, dimecres a les set del matí ja hi havia tothom de Sant Llorenç que té màquines i altra gent de defora. A mi me va posar els pèls de punta veure-ho. Havíem d’organitzar tot allò i realment no teníem ni un moment per organitzar-ho. Però la gent se va posar a fer feina allà on va poder. Jo record d’una persona que me va dir: “Antònia primer hem d’obrir els carrers, això és el més important perquè si torna passar res hem de poder sortir del poble. Ho has d’organitzar”. I jo en aquest moment no vaig poder pus, me vaig enfonsar anímicament perquè no sabies ni cap on t’havies de girar. Tothom feia, tothom treia l’aigua de ca seva, les màquines al carrer, tothom brut… Era un desastre dimecres de matí, un desastre total. Però a poc a poc, organitzant i tothom al seu redol, vàrem començar a treure el carro. No me vaig adonar de la magnitud de la tragèdia fins que no vaig començar a veure les autoritats del Govern. Record que me vaig posar a plorar i vaig abraçar-me al conseller Vicens.
I encara la part més dura de dimecres va ser quan el cap d’emergències, en Joan Pol, ens va dur amb l’helicòpter amb les autoritats  a veure el desastre a Sant Llorenç, Son Carrió i s’Illot. Des d’allà dalt vàrem veure la magnitud de la tragèdia i en Pep Jaume “Gall” i jo no vam aguantar les llàgrimes. El dia abans érem un poble amb unes bones instal·lacions, que sempre se poden millorar, però eren més que dignes, carrers nets i accessibles i des d’allà dalt vèiem que tot era un desastre.
7. Alguna de les vostres instal·lacions s’ha vist afectada? De quina manera?
La plaça de l’Ajuntament s’ha d’arreglar; molt d’enllumenat públic; tots els camins de foravila de la zona del camí de ses Voltes, Sebel·lins i altres zones; una altra zona que ha patit molt ha estat el futbol… i gràcies a Déu que no hi va haver entrenament. Així com va entrar l’ona al futbol, que se’n va endur totes les casetes, si hi hagués hagut nins… que haguessin estat allà de dins perquè plovia… no ho vull ni imaginar.  Només pens que l’aigua va entrar per les portes de les casetes i va foradar parets. S’hagués enduit tots els nins! Quan hi pens encara plor.
A la piscina també tenim danys, no són estructurals, però sí que s’ha espenyat la maquinària, ara que justament la teníem nova, però bé, tenim tot l’hivern per arreglar-la.
A Son Carrió s’ha espenyat tot el poliesportiu, pista de pàdel i el parc. També carreteres, camins… i una part de s’Illot.

Estat de com va quedar la plaça

8. Quin ha estat per tu el pitjor moment?
Cada dia tenc un pitjor moment, però el dimecres de matí, aquell caos que hi havia dins el poble, tothom ajudant… però jo no veia la manera de com ens en sortiríem perquè quan voltava un carrer veia un desastre i quan en voltava un altre en veia un altre… Aquest crec que va ser el pitjor moment.
9. I allò més mal de gestionar?
La part dels voluntaris. Ho vàrem gestionar amb Protecció Civil, però no esperàvem tanta gent. Quan vaig anar a la plaça i vaig veure més gent que un dia de revetla, me vaig emocionar molt i vaig pensar “Déu meu com gestionarem això”. Però amb l’ajuda de Protecció Civil vam anar fent.
Per jo un altre moment difícil de gestionar és tota la quantitat d’ajudes que rebem. Tenim l’Espai 36 ple a arrebossar. Tenim un llistat d’ajudes de gent que s’ofereix d’aquí i de fora, que no són ni de Mallorca i han d’agafar un avió el cap de setmana, que volen venir a ajudar… i arribarà un moment que no necessitarem aquesta ajuda i serà molt difícil dir-los que no. Nosaltres no tenim capacitat per gestionar tot el material que la gent ens vol enviar.

L’Espai 36 ple de solidaritat.

10. Ja s’ha llevat el més gros (fang, pols, morralla…) però i ara què? Què fa comptes fer l’Ajuntament durant aquestes properes setmanes?
El poble té una vida ara més o manco normal. Avui m’he emocionat quan he vist uns ciclistes que anaven a berenar al bar a la plaça i he pensat que a la fi començava a haver-hi un poc de vida normal. Pens que quan llevem la carpa també pareixerà una altra cosa.
A partir de dilluns o dimarts començarem a fer les obres de les nostres infraestructures perquè ho hem pogut tramitar com a urgència i així se farà més via. Llavors ja veurem d’on treim els doblers… Per altra banda, a nivell d’Ajuntament, ens hem implicat molt amb el tema d’ajudes. Farem de gestors, per això hem habilitat una oficina a la sala de plens per tramitar totes les ajudes i donarem cita a cada afectat que ho sol·liciti que serà personalitzada i dispondran del temps que faci falta perquè se sentin còmodes i tranquils. Tendran una persona a la seva disposició per cercar tota la documentació que els faci falta, perquè puguin tenir accés a totes les ajudes que puguin. Cal tenir en compte que hi ha algunes ajudes que tenen restriccions i d’altres que no. Se’ls ho explicarà tot. És important no equivocar-se perquè després no pots tornar enrere. També hi haurà una pàgina web i habilitarem un telèfon per donar informació. Crec que ho hem organitzat de la millor manera que hem pogut i hem intentat anar alerta perquè no volem cometre cap error, com ha passat a altres pobles en situacions semblants. Vull afegir també que tot el personal de l’ajuntament s’ha involucrat el 200%, han vengut a fer feina cada dia, els policies,  alguns dels quals  no tenien ni torn el mateix vespre, varen intentar arribar així com podien. De fet, dos policies de servei  que venien varen perdre el cotxe i varen haver de sortir per la finestra. Així mateix dimecres de matí tots els funcionaris varen venir amb roba de fer feina i varen buidar s’Ajuntament i moltes cases dels voltants d’aigua.
11. Com gestionareu el material a repartir i les possibles ajudes per als afectats?
El missatge que vol donar l’Ajuntament és que ajudarem tots els afectats a tramitar la petició d’ajudes econòmiques.
També estem estudiant la fórmula de com repartir tots els donatius que hi ha. Ja hi ha hagut crítiques al Facebook de per què no estem repartint els diners, però la gent ha d’entendre que no és un compte particular, és de l’Ajuntament, i les coses s’han de fer bé. Nosaltres no podem anar repartint aquests doblers casa per casa. Hi ha d’haver un barem i les coses s’han de fer bé.
12. Algú ha criticat res de la vostra gestió o no heu tengut cap tipus de queixa durant aquests dies tan difícils?
Clar que qualcú l’ha criticada, sobretot en qüestió de voluntaris, però és normal que hi siguin. Aquests dies jo només dic una cosa: el que ens ha passat és una emergència i no estan escrites ni previstes. Per tant, de l’organització que hem fet n’estic ben tranquil·la, perquè ho hem fet tant bé com hem pogut, donades les circumstàncies, i, a més, tothom s’hi ha deixat la pell. No sé ni d’una persona que se li pugui retreure res. També és ver que hi ha altra gent que me felicita per la gestió i jo els contest que no importa, que tothom hagués fet el mateix. Ningú m’ha ensenyat a fer això i jo he fet el que he pogut.
13. I amb l’opisició hi heu pogut xerrar o encara no?
Tot el temps hem estat en contacte. N’hi havia que estaven enfora. Els vaig telefonar per dir-los quina era la situació i d’altres que eren aquí també han ajudat. De fet, n’hi ha de l’oposició que també han patit la riada. En Toni Aguilar ha estat a Son Carrió i na Catalina Ferrer, en Jaume i na Manuela aquí. Aquests dies no hi ha oposició ni hi ha res. Tothom és Sant LLorenç i tothom tira cap endavant. Ahir sí que ens vàrem veure per la informació de les ajudes, però ni ells ni la resta de l’equip de govern que no havien vengut a les reunions no ho sabien. Ara a partir d’aquí cal difondre la informació.
14. Algunes veus critiquen la tardança de l’avís d’alerta. També ho trobau?
No crec que ara sigui el moment de cercar culpables sinó que de cercar solucions. Ni m’he aturat a pensar-ho… I què haguéssim fet realment si hagués arribat abans l’avís? Potser no hi hagués hagut cotxes a alguns carrers més perillosos, però és que l’aigua ha arribat a zones que ningú mai s’ho hagués pensat. La veritat, no m’he aturat a pensar-ho encara…
15. Alguna idea per arreglar el perill de futures torrentades? O ho deixarem tal com està?
Sí, supòs que quan tot s’hagi calmat un poc  i tenguem la situació un poc més controlada haurem d’estudiar aquest fet. Ja no és la primera vegada que passa i amb l’ajuda dels experts haurem de mirar de trobar una solució perquè això no es repeteixi.
16. Ens visitaren la presidenta del Govern balear, Armengol; el del Govern espanyol, Pedro Sánchez; el del PP, Casado; i fins i tot els reis. Trobàreu alguna visita molesta o inoportuna?
Quan vaig saber  que ens visitaven els reis  i el predisent del Govern espanyol, Pedro Sánchez, vaig al·lucinar. Allò volia dir que tot plegat havia estat molt més gros del que nosaltres ens podíem imaginar.
A jo personalment no m’han molestat, han fet el seu paper, són persones que estan en un lloc determinat i han complit amb els seus càrrecs. A més, per part del Govern balear hem tengut tota l’ajuda i més. Tant la presidenta Armengol com la consellera Cladera cada dia han vengut. Per exemple la consellera dimarts vespre ja era aquí i dimecres a les set del matí també, i n’Armengol a les deu i mitja ja va arribar. Llavors cada dia han vengut i, de fet, ja coneixen molts dels veïnats. M’ha sorprès com la presidenta ja me deia els noms de les persones per referir-se als veïnats. Això vol dir que ha estat al poble i ho ha viscut de prop.

La presidenta Armengol a Sant Llorenç

17. Com homenatjarem els voluntaris que han alçat aquest poble? Alguna idea?
Clar que sí. Tot d’una que poguem ja volem fer una festa. El poble necessita un dia de festa! Ja tenim molts de grups que s’han oferit voluntaris per venir a cantar i convidarem tota la gent que ens va ajudar per fer-los un bon homenatge. A part, estam estudiant quin record que quedi per sempre al poble els podem fer perquè sempre els recordem.

Una tromba de voluntaris ens van venir a ajudar

18. Vols afegir res més?
Sí, que cal pensar que encara tenim un nin desaparegut, que no  trobam, i això encara ens pesa molt, perquè la família necessita trobar aquest nin. Hi estam dedicant molts esforços, amb un operatiu d’unes 500 persones, fins i tot amb geòlegs i altres catedràtics de la universitat per poder-lo trobar. (Aquí cal recordar que l’entrevista va ser feta un dia abans de trobar el cos del petit Arthur).
Igualment vull dir que no  sabíem afrontar aquest tipus de desgràcies, que n’hem anat aprenent cada dia i hem intentat actuar amb el nostre sentit comú. I és que al final ha estat aquest sentit comú de tots els llorencins i llorencines el que ens ha fet sortir endavant i ha fet que en quatre dies canviàssim la cara del poble. Ara, però,  ens queda molta feina encara: arreglar les infraestructures, gestionar bé les ajudes dels veïnats afectats…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada