A vegades, en la conversa de mots perduts, surten diversos mots per a un mateix significat. En les explicacions de “acabussar”, va sorgir, també, el mot “adobar”, un mot ampli amb una accepció utilitzable en el cas de sembrar les escletxes de les pedres.

ADOBAR v. tr. 
|| 1. ant. Armar cavaller; cast. armar. Hun assaut scuder… anaua a la cort per esser adobat a noueyl cauayler, Llull Cavall. 5.
|| 2. Posar una cosa en orde, així com cal que estigui; cast. disponer, preparar, arreglar, aderezar. La dona se adobaua per ço que a son marit aparegués bella, Llull Felix, ii, 56. Adoba’m l’alfarda, que no’m cobra tant los pits, Metge Somni iii. S’enmirallà un xiquet adobant-se els bucles, Pons Auca 77. Especialment: a) Disposar una cosa per a fer-ne ús. Congoixaua’s molt que la nau no fos adobada perque pogués prestament partir, Tirant, c. 86. La senyora m’a dit que li faça adobar lo bany per a demà passat, Tirant, c. 210. E féu-les adobar [les armes] de tot lo que necessari era, Tirant, c. 19.—b) Assaonar les pells, llevar-ne el pèl i fer-los adquirir i conservar la flexibilitat convenient, per mitjà de tanins (com escorça de roure, de castanyer, de sumac, etc.); cast. adobar, curtir. Amb aquest significat el mot adobar és viu a gran part de Catalunya i les Balears. Ordonaren que negun no gos adobar ni fer adobar o asseunar negun cuyram… per reuendre, si donchs no era de blanquer o asseunador, doc. a. 1420 (BSAL, xxii, 311).—c) Guisar, preparar el menjar. E els cuydar-s’an que façam adobar de menjar, Jaume I, Cròn. 32.—d) Preparar convenientment la carn de porc per a la seva conservació. Doní a dit Puix per comprar llibrelles porgueras y ollas per adobar los porcs 10 diners, doc. a. 1577 (arx. del col·legi de Lluc).—e) Posar oli, vinagre i sal a l’enciam, al bullit o a una altra menja (val.); cast. sazonar.—f) Posar greix i ingredients substanciosos a un menjar per donar-li millor gust (or., occ.); cast. condimentar.—g) Llevar els fils a les mongetes, faves o altre llegum, per cuinar-lo (Mall.).—h) Llevar amb les estisores els aixinglons dolents del raïm verat (Binissalem).—i) Posar a la terra fems o altra matèria capaç de fer-la més productiva (Costa de Llevant, Igualada, Tarr., Valls, Ribagorça, Urgell, Maestrat); cast. abonar. Les grans ramades d’ovelles abandonaven els pasturatges… deixant ben adobada la terra, Massó Croq. 142.—j) Posar llisa la terra, després de sembrar-la, cavant voreres, racons i llobades, i esclafant terrossos (Manacor, Artà).—l) Picar amb el tallant les pedres de construcció, allisant-ne i fent ben plana la cara per on s’han d’unir amb les altres en posar-les a la paret (Mall., Men.).—m) Posar les figues a tongades dins les senalles, després d’assecar-les (Penedès).—n) Impregnar d’adob el fil d’ordit quan pel seu natural no té prou consistència per a poder-se teixir (Pons Ind. text.).
|| 3. Posar en bon estat una cosa que estava rompuda o espanyada; cast. remendar, recomponer, arreglar. Tots los aloers són tenguts… a fer gayta, obra, et a ffer val et adobar, e altres coses que’s deuen fer per defeniment del castel,Commem. 157. Si’ls ditz camins s’engorgaven, que’ls dits sobre pausatz fassen aquels adobar, doc. a. 1292 (RLR, iv, 510). Per veure e regonexer si los camins… són aptes e suficients o no, e aquells fer adobar, doc. a. 1395 (BSAL, viii, 94). Deu canes de canamàs per adobar veles, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 99). Féu portar pedres… per adobar lo mur de Figueres, Tomic Hist. 173. a) Curar (una malaltia, nafra o altre mal). Evast ligà e adobà la nafra al malalt, Llull Blanq. 17. Però són inútils | remeis casolans, | … | per molt que s’esforcin, | no l’adobaran, Espriu Cançons 48—b) refl. Guarir, curar se d’un mal (Empordà, Cast., Mall.); cast. curarse, sanar. «Vida mia, des que sé | que jeis en es llit, malalta, | nit i dia no faç falta | pregant a un sant i altre | que us adobeu, si convé» (cançó pop. Mall.).
|| 4. ant. Reconciliar, fer les paus; cast. arreglar, componer. Yo e aquells XII concellers de la host adobam-los, axí que tots fossen axí com a frares,Muntaner Cròn., c. 229. a) refl. Per tal que trobàs carrera e via com se pogués adobar e avenir ab la sgleya de Roma, Desclot Cròn., c. 168.
|| 5. a) Esmenar, corregir, millorar. Que si alcun clergue o home lec veia nulla cosa qui feés a mellorar e a metre en custuma…, que ell ho pogués adobar,Llull Blanq. 77.—b) Evitar o remeiar; impedir un mal. E aquest mal nós no podem adobar sinó per dues maneres, Jaume I, Cròn. 48. Déu lo Pare… adobar volent l’error | que Adam feta hauia, Turmeda Diuis. 97. Fins tant que temps vengués en lo qual ells sense dan adobassen aquesta vergonya,Decam., jorn. 4.a, nov. 5.a. Nos ho cal adobar, nineta, Saisset Barrajadís 6.—c) refl. Corregir-se, esmenar-se d’un defecte (Mall.). Saps poble d’on e per què’t venen aytals oficials e te’n vendran de pus greus si no t’adobes, Collacio (Col. Bof. xiii, 356).
|| 6. refl. Posar els mitjans per aconseguir una cosa o per vèncer dificultats; cast. arreglárselas. Sí que en tal manera s’adobaren, que cascú despès sobre l’altre totes quantes armes havia, Muntaner Cròn., c. 192.
|| 7. iròn. Tupar, pegar o posar en mal estat (Empordà, Camp de Tarr.); cast. arreglar. Y si el meu noy li va fer un trench, ara estan en paus, que dies enrera el va adobar de valent, Vilanova Obres, viii, 26.
Loc. i refr.—a) Tenir les orelles a adobar: sordejar, no sentir allò que li diuen, per distracció o per conveniència.—b) Aquí vos queda què adobar: ho diuen per indicar un dany mal de remeiar (Un Mall Dicc.).—c) «Ni a l’hospital ni a la presó s’adoba cap brivó»: indica que en aquells llocs no solen anar-hi a raure els espavilats, sino els qui per beneits es deixen agafar o no saben fer per la vida.—d) «Adoba de boig, i colliràs de savi».—e) «Qui no adoba la gotera, ha d’adobar la casa entera»: significa que cal llevar el mal quan just comença i és petit, perquè no hagin de combatre’l quan és gros i mal d’esvair. També diuen: «Qui no adoba gota, adoba tota» (Marroig Refr.).—f) «Adobar-ne, que n’hi ha de trencats!»: indica estranyesa, i ho diuen quan no hi ha conformitat amb el que un altre diu o fa (Martí G. Dicc.).—g) «Adobant-se va Joana, i fila de mala gana».—h) Esser bo… per adobar. D’una cosa que no és gaire bona solen dir que «és bona per adobar» (Llofriu).—i) «Qui no vol banyar-se quan plou, que adob ses teulades quan fa sol» (Marroig Refr.).
Fon.: əðuβá (or., Eiv., Men.); aðoβá (occ., Maestrat); aðoβáɾ (Val., Cast., Al.); əðoβá (Mall.); aðuβá (Alg.).
Sinòn.: || 1, compondre, arranjar; || 2 b, assaonar; c, amanir; i, abonar, femar.
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Etim.: del germ. *addubbare, ‘proveir’, ‘armar’ (REW 159).