“Si volem que duri ha de ser més important l’associació que els membres que la formen”

Avui vos presentam una entrevista que ha tardat a arribar. La riada, que malauradament tot ho va aturar, i també l’essència del grup (ho volen conensuar tot, no fer-ho a títol individual) n’ha retardat la recepció. Però avui ja la tenim aquí i podem gaudir de l’entrevista d’un dels grups més actius del nostre poble, els Granots & Sopes. Queda clar, crec, que entre aquesta associació i els voluntariats per la riada, molts d’ells també ben joves, es tomba la falsa idea generalitzada que la nostra joventut passa de tot i no té valors. No ho trobau?

Logo de l’associació.

1.Comencem pel principi… Com varen arribar un grup de joves llorencins a formar una associació juvenil tan activa i inquieta?

Tot va començar al 2012, a finals d’any, quan des de l’Ajuntament van reunir a un grup de joves per tal d’intentar que el poble tingués més moviment/vida juvenil.

Aquella iniciativa que va partir de l’ajuntament, qui va donar suport a l’associació en el seu acte inaugural, va anant agafant força i autonomia a poc a poc, fins a arribar al moment on som ara.

2. Això romp amb el motlle que vos posen als joves d’ara de no tenir inquietuds i només pensar a sortir de marxa…

No estem gens d’acord amb aquesta afirmació. Cada generació creu que els seus successors són un model pitjor que l’anterior. Des de Granots i Sopes pensem que els anys ens fan diferents, veient el món des d’una altra perspectiva i actuant de formes diferents al que ho han fet els nostres pares. Però això no implica en cap moment que no tinguem ni inquietuds, ni ideals.

Creim que amb sa torrentada ha quedat demostrat, amb la gran implicació de molts joves voluntaris de per tot Mallorca, que a la nostra generació li preocupa alguna cosa més que la marxa.

3. Quins són els principals objectius de l’associació?

Som una associació de joves de caràcter cultural, segons diuen els nostres estatuts.

Això, traduït a la realitat, significa que som gent que tenim ganes de fer coses, d’implicar-nos en la vida social llorencina de forma activa i conseqüent. Tant amb concerts de música, com amb actes solidaris o creant un concurs de curtmetratges per ses festes patronals…

Els objectius principals són aconseguir dinamitzar Sant Llorenç, que moltes vegades tots sabem que és un poble que costa d’estirar. Dinamitzar des del temps lliure, creant i fomentant actes diversos que ens motivin a dedicar tot el temps necessari per tal de dur a terme totes aquestes activitats.

4. Anau complint les expectatives que vos havíeu proposat? Especificau objectius assolits, d’altres que manquen, nivell de satsifacció…

Granots i Sopes no és una corporació que tingui grans expectatives. Ni tan sols organitzam (per ara) un calendari a principi d’any, indicant on és vol arribar.

Granots i Sopes surt de la motivació d’un grup de joves implicats i de les seves constants reunions, d’on es van tirant idees a l’aire, algunes agafen forma i d’altres queden silenciades…
En ser una associació sense cap ànim de lucre, moltes vegades, provoca que estem condicionats al temps que disposam els membres, més que d’uns objectius fixos.

El que sí ens agrada és, d’un any a altre, si un acte realitzat ha estat ben acollit i nosaltres hem passat gust gestionant-lo, intentar tornar a crear condicions perquè es pugui repetir, millorant aquelles coses en les quals hem fallat.

Això sí, el que veiem és una gran resposta del poble, cada vegada més gran, la qual cosa ens engresca a seguir dedicant temps i esforç a aquest associació.

5. Sovint vos haureu de coordinar amb l’Ajuntament, Com va aquesta relació amb les institucions? 

Moltes vegades ens hem de relacionar amb l’Ajuntament per dur a sa pràctica totes aquestes idees de les quals hem xerrat abans. En tenim molt de contacte, ja que sense les infraestructures de l’ajuntament no seria possible muntar la gran majoria d’actes que organitza Granots i Sopes.

Hem de dir que sempre ens hem sentit escoltats i, com amb tot, nosaltres sempre demanem i les institucions canalitzen les nostres demandes en les mesures en què les creuen convenients.

6. Algunes veus de l’oposició consideren que sense vosaltres i algunes persones més les Festes estarien mortes. Hi estau d’acord?

Pensem que les festes de Sant Llorenç sempre han estat un referent a la nostra comarca. Són unes festes populars que sempre han estirat gent, no només llorencina. No tot és cosa dels Granots.

Tot i així, ens agrada la feina que fem i, especialment, ens sentim molt orgullosos dels Granots d’Or. Perquè si durant tot l’any costa dedicar temps a l’associació, a les festes patronals, després d’haver dormit no més d’un parell d’hores, anar a fer més de 12 hores de feina al sol per organitzar una festa com els Granots d’Or, encara es més complicat que un dia normal.

A part, podem dir, sense cap tipus de dubte, que es tracta de l’esdeveniment al qual dedicam més temps de tots (preparar cançons, fil conductor, idees noves, corregir errors, mobilitzar gent, etc.).

La gran festa dels Granots d’Or

7. Vosaltres que sou més joves, intentau explicar-nos el fenomen “botellot”. Trobau que s’ha d’erradicar? Com? 

És important intentar sempre fomentar un consum d’alcohol responsable. Ara bé, els joves no som l’única generació que consumeix alcohol als actes festius. Si fem un cop d’ull a totes les generacions, serà complicat no observar com aquesta substancia és present a totes les celebracions, indiferentment de la generació a la qual es pertany.

És un tret cultural de la nostre societat que la nostra generació ha transportat al carrer. Més que prohibir, s’hauria de regular per evitar molestar veïnats i no embrutar el poble. El problema no és la reunió d’un grups d’amics per beure un combinat. Els problemes són quan no se’n fa un ús responsable i no som civilitzats amb el nostre entorn, que és on nosaltres pensem que s’hauria d’actuar.

8. Vos confessaré una cosa… Pel poble ja que també sou germans (bessons per més inri) i cracks de l’audiovisual, molts ja vos anomenen “els germans Cohen llorencins”. D’on vos ve aquest do?

Doncs la resposta a tot això està en el nostre pare, Tomeu Alzina. Des de petits ens va inculcar la seva curiositat cap a tot allò tecnològic (ordenadors i videoconsoles, sobretot) i ens va fer veure que era el nostre món, que ens hi sentíem a gust.

Des d’un inici tan sols ho fèiem per jugar (clar, érem nins), però a partir d’una certa edat ens vam començar a interessar pel disseny gràfic i una mica per la programació web. Realment mai hem fet cap curs sobre aquests temes, sinó que hem sabut utilitzar l’antic ‘jugar/cul·lejar’ per anar aprenent en base a l’assaig/error.

El que sí ha permès Granots i Sopes ha estat exterioritzar o fer públiques les nostres “creacions”. Primer fèiem logotips i muntatges audiovisuals, però es quedaven sempre dins l’ordenador. Ara tenim l’avantatge que ho podem fer arribar a molta gent i, alhora, fer partícep al poble, fet que volem remarcar ja que estam molt agraïts que la gent s’impliqui tant en totes les gravacions i tengui tanta paciència.

És difícil d’explicar, però de qualque manera tenim una motivació innata cap a la tecnologia que fa que ens sigui fàcil dedicar hores i hores davant l’ordenador sense cansar-nos. A més, ja que el nostre “mestre” malauradament ja no hi és, el fet de continuar aprenent i superant-nos cada dia és una forma de fer-li homenatge i donar-li les gràcies per tot el que ens va ensenyar.

En resum, és el nostre hobby i creiem que precisament per això està funcionant, ja que no és una obligació i ho fem perquè ens encanta.

Una escena d’una de les seves produccions audiovisuals

9. Heu trobat resposta del poble? O encara n’esperau més?

Hem trobat molta resposta. Molta més de la que pensàvem tindríem mai. I així com passen els anys, en lloc de decaure, cada vegada incrementa aquesta resposta.
Això sí, a quanta més gent arribes, més crítiques es reben. No tot és tan positiu com pareix.

10. No vos cansau de dir “No som un poble, som una família”. Realment creieu que és així? O tenim mancances que fa mal dir?

En realitat aquesta frase no és de Granots i Sopes, és una frase que fa anys ja sonava pel poble i la gent ha acabat identificant amb Granots i Sopes.

Som un poble petit i ens coneixem la gran majoria i això dona aquesta sensació de familiaritat, ara bé, tenim moltes mancances, clar que sí.

Tot i així, creim que sa torrentada ha donat força a aquesta frase i ha demostrat que som com una mena de família: sovint discutim o no estam d’acord, però en els moments difícils tots hi som per ajudar.

11. Un detall que m’he fixat és que als vídeos no deixau passar l’oportunitat de fer alguna pulla ja sigui a l’Ajuntament o altres fets criticables del poble. No teniu por de molestar algú?

Sincerament creim que no som un grup caracteritzat per ser excessivament crítics. És vera que en els nostres vídeos sempre aprofitam per ponyir un poc, però és que realment ho podríem (i tal vegada hauríem) de fer molt més, ja que fem molta feina i sovint pensam que hi ha certes injustícies.

Va, ja que hi som aprofitarem per fer una pulla (je je): l’associació ha crescut molt i cada vegada tenim més recursos materials, els quals requereixen espai. Com a associació no disposam d’un local/magatzem per guardar tot el nostre material, fet que comporta haver d’utilitzar espais privats dels propis membres. Sovint ho hem comentat a l’Ajuntament i no aconseguim trobar-ne solució.

Ja està. Ho deixam aquí per si qualque ànima caritativa ens vol ajudar.

12.Quines sorpreses ens preparau per al futur? O simplement intentareu consolidar el que ja heu aconseguit?

Intentar aconseguir fer que els actes que nosaltres hem fet no siguin puntuals, sinó constants amb el temps, seria la idea de futur.

Ara bé, cada any hi ha gent nova a Granots i Sopes, cada any arriba i se’n van persones diferents. I cada un aporta coses noves, pel que no hi ha res tancat. Tot està per fer.

13. Lleure a lloure, Eixam Xalest, Ses Esgrelles… són noms d’associacions juvenils del terme que feren una bona feina però només tengueren uns anys de vida. Aquest pareix ser el problema d’aquest tipus d’associacions. Teniu por que també vos passi? Com superaran els Granots i Sopes  el “tornar grans”?

Pot ser no ho hagi semblat, però dels membres originals de Granots i Sopes en queden ben pocs a dia d’avui. Granots i Sopes ja ha sofert diverses transformacions generacionals, amb noves incorporacions que es van fent cada vegada que algú vol formar part d’aquest projecte. Sense aquells que varen començar a fer camí, allà al 2012, avui res del suport que tenim ara seria possible.

Tornar grans no es supera, simplement un s’hi va trobant. Perquè una associació sigui més que uns anys concrets ha de ser més important l’associació que els membres que la formen.

I això intentem, que els que hi som ara sembrem camí per tots els que queden per venir. Que Granots sigui una eina de present i també de futur.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada