Especial fotos i crònica del concert de Santa Cecília 2018 de la banda de música de Sant Llorenç

El passat diumenge dia 11 de novembre, es van tornar obrir les portes de l’Espai 36 per a celebrar el Concert Extraordinari de Santa Cecília de la Banda de Música de Sant Llorenç. El president de la banda, Tolo Mestre, amb gran emoció va donar la benvinguda als llorencins a un concert diferent, per ser el primer acte que es celebrava a l’Espai 36, després de tot el que va passar en el nostre municipi llorencí el passat 9 d’octubre. Va dir que « la vida continua i les desgràcies, per molt difícil que sigui, s’han de superar en coses positives, és un orgull veure com els afectats, a pesar de les dificultats i la tristor han tirat endavant amb l’ajuda rebuda de tothom i l’esforç infinit d’ells mateixos.

Coratge i força a tothom. Per tot això desitjam que el concert que vos presentam avui vos faci passar una bona vetlada. Abans de començar el concert volem donar les gràcies a l’Ajuntament en especial al batle Mateu Puigrós i a la regidora de Cultura Dolors Sánchez, ja que al llarg de l’any és preocupen pel bon funcionament de la banda. També volem donar les gràcies al personal de l’Espai 36, a la brigada d’obres que sempre ens faciliten la seva ajuda per fer poder fer aquestes actuacions». També va tenir unes paraules d’agraïment per la gran feina que ha fet el director Pere Siquier amb tots els músics, perquè la banda creixi de cada dia en qualitat. A més, va afegir que tots els components de la banda se sentien orgullosos dels percussionistes, ja que sense elles la banda no sonaria igual, i que són imprescindibles tant al concerts com sobretot als passa-carrers.
El director Pere Siquier, amb gran encert, va escollir pel concert unes obres bastant divertides, súper complicades, on a quasi totes les obres destaca molt la percussió i va titular el concert «El So de la percussió». Obres totes excepte una, de joves compositors vius, un programa amb una gran dificultat. Encetaren el concert amb Rise of the firebird, de Steven Reinicke (1970), continuant amb Abrantive Overture (OP.39) i Maltesia Suite (OP 41) del compositor de Llíria (València) José Ignacio Blesa Llull (1984). Són dues obres prou recents, del 2017 i 2018 respectivament i ambdues escrites per encàrrec. Abrantine Overture va ser escrita per a la ciutat de Abrantes (Portugal), i Maltesia Suite (OP 41)va ser composta per a la ciutat de Heitersheim (Alemanya) i s’inspira en alguns dels monuments i paisatges de la zona.
Especialment aquesta darrera, suposava un gran repte per a una banda amb molts de components joves com la llorencina, per dificultat i pel colorisme instrumental de l’obra. Però gràcies el bon treball fet pel director, la banda la va fer seva.
La música d’aquest compositor, José Ignacio Blesa, ha sonat arreu del món i algunes composicions tocades per bandes de molta qualitat ( bandes municipals de València, Barcelona, Palma, Bilbao, Pontevedra, etc.). Per ficar un exemple en les últimes setmanes la seva música ha sonat en Filipines EUA, al Certamen Autonòmic de la Comunitat Valenciana, i en uns dies la Banda Simfònica Metropolitana de Quito (una de les millors d’Amèrica del Sud) interpretarà una de les seves obres.
És amic personal del director Pere Siquier, es van conèixer en el 2013 quan la Banda Municipal de Palma ,va estrenar una de les seves obres, i el febrer de 2016 el director Pere Siquier, aleshores director de la Banda de Música de Felanitx, el va convidar a dirigir un concert monogràfic de la seva música.
Acabada la primera part, tal i com és tradició al concert de Santa Cecília es van presentar els nous components que aquest darrer any s’han incorporat a la banda ells són: flautes, M. Antònia Riera Bauzá i María Miquela Santandreu Esteva; metalls Andreu Llull Caldentey i Rafel Lluís Vicenç Duran; percussió, Marc Llodrà Nebot i Francesc Campillo Llorer.
El president de la banda, quan va presentar als nous components, va dir que ell era component de la banda des dels anys 80, i era la primera vegada que veia a tres generacions de la mateixa família formar part de la banda, com és el cas de la família de Francesc Campillo Llorer. El seu padrí Joan Llorer és també percussionista i component de la banda, al igual que la seva mare, Aina, que a més de clarinetista és la subdirectora de la banda.
Seguidament, es va procedir a fer entrega d’una placa de reconeixement pels 10 anys com a component de la banda, i en aquest cas el president va entregar la placa al seu propi fill, Tolo Mestre Cañas.
La segona part del concert van tocar Yellow Mountains de Jacob de Haan, i Rivieren-Cyclus, 1. Rio Negro, 2. Orinoco, i 3. Chubut de A. Malando. Un gran concert on tots i cada un dels components de la banda posaren el cor i els cinc sentits, amb complicats solos de molts dels instrumentistes, un concert que sens dubte passarà a la història de la banda.
Per al bis final. el director va preparar una obra molt original pensada perquè el públic pogués fer una rialla i els nous joves percussionistes de la banda es poguessin lluir i divertir fent una cosa diferent: Coffe Serenade, una peça molt antiga que fa molts d’anys que circula, i sempre triomfa.
Al principi pensaren posar una ballarina per a servir el cafè, els músics votaren i va sortir elegit el president de la banda en Tolo Mestre, que es va negar a vestir-se de ballarina. Finalment el percussionista més vetera de la banda en Joan Llorer, va sortir vestit de cambrer i va brodar el personatge servint el cafè als joves percussionistes asseguts a taula davant de l’escenari. El nombrós públic assistent al concert es va divertit de valent amb la peça final, veient com els percussionistes feien música amb la tassa del cafè i la cullereta, acompanyant als seus companys de la banda.
Enguany, a diferencia d’altres anys, el batle Mateu Puigrós i la regidora de Cultura Dolors Sánchez no pujaren a l’escenari a felicitar als músics, però amb molta d’emoció, acabat el concert van agrair personalment al director i a tots els músics el gran concert i l’esforç de tots els músics per tornar la música al poble.Enhorabona a tots els components de la banda per aquest gran concert, i de manera especial al director Pere Siquier, quan el vaig felicitar personalment pel gran concert i el repte que suposava cada actuació de la banda ,des de que en va assumir la direcció, em va dir. « Magdalena, si no arrisques en aquesta vida no arribes enlloc . Jo crec que els que estem al capdavant de les bandes hem de fer que els músics siguin, valents, atrevits, millors persones, i que vaguin mirant la vida de cara, és una manera, una filosofia, de veure les coses».
Acabat el concert, al local dels músics els esperaven familiars i amics que havien preparat un bon refresc, per celebrar l’èxit del concert. Hi havia un molt bon ambient i cares de satisfacció entre els components i director de la banda, que, ja relaxats, anaven comentant els resultats del concert de la seva patrona Santa Cecília.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada