Després de la torrentada

Una preciosa rondalla que ha preparat n’Antònia Joana Santandreu, mestra de Sant Llorenç i una de les llorencines afectades per la torrentada, que serveix perquè els seus alumnes, i segurament ella mateixa, paeixin aquest trauma que hem viscut:

Heu de creure i pensar, i pensar i creure, que aquesta història que ara vos contaré va passar no fa gaire en un poblet del Llevant de Mallorca, anomenat Sant Llorenç des Cardassar.

Era un capvespre de tardor, però encara feia calor; feia més de dues hores que plovia molt, massa, pareixia que el cel estava molt enfadat, i tronava i llampejava sense aturar!! De cop i volta, de les muntanyes de Calicant va comparèixer una gran ona d’aigua amb llot i pedres que omplí els torrents del poble. Aquests es varen desbordar cap als carrers i l’aigua arrossegava tot el que trobava: animals, arbres, cotxes, parets…i fins i tot persones. Fou una tragèdia natural que va durar més de quatre hores i que va acabar amb la mort de 13 persones i destrosses a moltes famílies. La majoria de les cases quedaren sense mobles ni records per sempre més.

L’endemà de la tempesta, però, el poble s’inundà de bona gent que vengué de totes parts de Mallorca, amb botes d’aigua, poals, pales i graneres per ajudar els llorencins i llorencines que havien patit aquesta desgràcia.

Ben aviat, el poble tornà a ser el que era gràcies a tota aquella gent voluntària. Però els llorencins i llorencines, i especialment els nins i nines, no volien jugar pel carrer, tenien por que la torrentada tornàs i, sobretot, tenien por de la pluja.

Al poble hi vivien dos germans bessons; eren decidits i valents, però tenien pànic cada vegada que feia vent, tronava i plovia. La panxa els feia mal, el cos els tremolava i els plors els omplien els ulls. Per això pensaren que havien de fer alguna cosa per posar remei en aquella situació. El seu padrí, un bon home que, per desgràcia, havia viscut tres torrentades, era modest i de seny i, per això, anaren a demanar-li consell:

Germans: Padrí, els nins i nines llorencins no podem viure tranquils, pensam que els torrents es tornaran a desbocar, què podem fer?

Padrí: Al·lotets, aquestes pluges varen ser extraordinàries i esperem que no tornin passar mai més; però si hi ha qualcú que vos pot donar bon consells és madó Aina Molinera, ella és la dona més vella del poble, té 104 anys, i ja sabeu que “Al vell escoltant, saviesa vas trobant”

I així ho varen fer; a aquella doneta li agradava molt parlar amb els infants i sabia moltes històries; per això els va dir que l’única persona que els podia ajudar era en Bevim.

Germans: En Bevim? Qui és aquest?

Madò Aina Molinera: Que no coneixeu la rondalla d’en Joanet i els set missatges?

Germans: No! ( i badaren unes bones orelles!)

Madò Aina Molinera: Idò en Bevim és un home que té la virtut de beure qualsevol quantitat d’aigua, fins i tot un torrent o un riu, per això li diuen Bevim, perquè beu molt.

Germans: I sabeu on el podem trobar?

Madò Aina Molinera: Mirau, jo vos donaré les entresenyes. Primer de tot heu d’agafar el camí de na Pontons i arribareu a Lluc.

Camí de na Potons

Germans: El camí de na Pontons?

Madò Aina Molinera: Sí, fa molts anys hi havia una senyora llorencina que li deien na Pontons que creia molt en la Mare de Dèu de Lluc i va fer construir un camí per arribar (caminant!) de la manera més ràpida de Sant Llorenç a Lluc. Heu d’agafar aquest camí i arribareu al Santuari de Lluc, en esser allà heu d’anar fins a les porxeres i allà trobareu un homenet vell que hi guarda la seva somera i vos explicarà com trobar el pastor de la Font Coberta, perquè ell és l’únic que sap a quin lloc i a quina hora podeu trobar en Bevim.

Germans: Oh! Moltes gràcies madò Aina Molinera! Anirem a cercar en Bevim!

Els dos germans tot d’una explicaren la feta als seus pares, padrins, amics i mestres; i tots junts decidiren que era hora d’emprendre aquella aventura. Foren els nins i nines llorencins de 10 anys els que agafaren les seves bicicletes i es posaren en marxa a la recerca d’en Bevim!

Al bell punt de la mitjanit partiren pel camí de na Pontons, varen pedalejar tota la nit i tot el dia; estaven cansats però plens d’il·lusió per trobar en Bevim. Arribaren al Santuari de Lluc i es dirigiren cap a les porxeres i allà, assegut entre les plantes aromàtiques, trobaren el vellet, el qual els va indicar el camí més ràpid per arribar a la Font Coberta i trobar el pastor. Però els va donar un consell:

Vellet: mirau sempre cap endavant i seguiu el camí i, ben aviat, sentireu com lladra el ca del pastor de la Font Coberta. És cap allà que heu d’anar!

Sa Font Coberta

I així com els va dir el vellet ho varen fer. Arribaren fins al pastor, que pasturava les ovelles i li demanaren on podien trobar en Bevim. Aquell pastor sabia que en Bevim vivia prop de les cases de possessió, devora l’embassament del Gorg Blau, i els va dir:

Pastor: Anau fins a les cases d’Almallutx i esperau que el gall canti i, quan surtin els primers rajos de sol, en Bevim s’atracarà a l’aigua per berenar. Acostau-vos-hi i xerrau-li fluixet, perquè no li agrada que li cridin!

La casa d’Almallutx

Tots els nins i nines, ansiosos per trobar en Bevim, caminaren pel camí indicat, travessaren un petit bosc i seguiren el camí cap al Gorg Blau i les cases d’Almallutx. En sentir el quicquiriquic del gall, veren com en Bevim s’atracava a l’aigua!!

Quan varen veure aquella virtut, es quedaren astorats i digueren tots junts:

Aquest home

amb la boca badada

s’empassa tota l’aigua

d’una glopada!

Quan en Bevim va escoltar i veure tots aquells nins i nines llorencins, es va aturar de beure i els va mirar.

Nins i nines: Bon dia, bon home, on et poses tota aquesta aigua? -li demanaren fluixet i educadament.

Bevim: Me l’envii i no m’importa saber on va! I voltros qui sou i d’on veniu?

Nins i nines: Noltros venim del Llevant de Mallorca, d’un poblet que es diu Sant Llorenç des Cardassar. Coneixes el gorg de Les Planes?

Benim: No! Jo sempre he viscut per aquestes terres de la Serra de Tramuntana! En el Gorg Blau és l’únic lloc de Mallorca que hi ha molta d’aigua tot l’any! Contau-me coses del vostre poble!

Nins i nines: Idò el nostre poble està prop de la Serra de Llevant, tenim les muntanyes de Calicant que, quan plou, agafen molta d’aigua i la duen pels torrents i passa pel gorg de Les Planes…i llavors l’aigua entra dins una vall i arriba pels torrents al nostre poble. Però l’octubre passat va ploure massa i va fer moltes destrosses al poble i ara tothom està molt espantat cada vegada que es posa a ploure! Fins i tot els nins i nines tenim por de jugar pel carrer!

Bevim: Ja ho val! No m’agrada gens que vos hagi passat això! Mirau, jo vos vull ajudar i per això podem fer un pacte. Quan em necessiteu, vendré al vostre poble i me beuré tota l’aigua que no pugui agafar el torrent; només heu de dir aquestes paraules màgiques…i són màgiques perquè només jo les puc sentir, encara que estigui molt enfora:

Per fat i fat…

Bevim, bevam

veniu que vos necessitam!

I així va esser com, gràcies a aquells nins coratjosos i nines agosarades de tan sols 10 anys, la gent llorencina no va tornar a tenir mai més por de la tempesta, perquè sabien que només dient aquelles paraules màgiques compareixeria en Bevim i, en un tres i no res, s’atiparia de tota l’aigua del torrent.

I això és tan veritat, com que el conte s’ha acabat;

i qui no s’ho vulgui creure, que ho vagi a veure.

Dedicat a totes les persones que s’embrutaren de fang pel nostre poble

Antònia Joana Santandreu Simonet “de Sa Central”

Inspirat en dues rondalles de l’Aplec de rondaies mallorquines d’En Jordi d’es Racó : “Na Pontons” (tom XXIV) i “En Joanet i els set missatges” (tom I )

6 comentaris a “Després de la torrentada

  1. Enhorabona a l’autora i a Card.cat per publicar-la,👏👏👏👏, fa molts d’anys, Mossèn Gili, d’Artà, ja me’n parlava de sa senyora Pontons i des camí de na Pontons, que du des de Sant Llorenç fins a Lluc o a l’Oratori de Sant Miquel a Campanet, de fet es camí encara du es mateix nom com a mínim, a partir de sa Pobla fins a Campanet.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  2. I si mos juntam un cap de setmana per fer un trocet de la ruta de la rondalla i fer una torradeta a Lluc?
    Anims, llorencins i llorençines!!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  3. M’encanta! Tota ella està impregnada de l’amor d’una bona mare i del saber d’una gran mestra!!! Enhorabona Antònia.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada