Les grades plenes (s’acabaren les entrades un dia abans de la funció); els espectadors guardant l’alè i quasi sense parpellejar per no perdre detall de la funció; uns actors que es creixeren i donaren el màxim de si… dies així només es resumeixen en una paraula: satisfacció.
I així és com me vaig sentir jo i la resta de l’equip que va fer possible que El Garriguer d’Infern es representés damunt un escenari. Gràcies a tots els que hi han col·laborat d’una manera o una altra i esperem que hagi complit les expectatives dels espectadors.
Moltes gràcies a tots i ens veiem, de nou, dia 23 de desembre a l’Espai 36 (i sí, de nou, l’espectacle serà en petit format per a un públic més reduït ja que l’obra demana que l’espectador la visqui i la senti de prop).
PD: Per si algú no ha llegit aquestes entrevistes a Ib3 Ràdio o a la revista Cent per Cent us en deix l’enllaç:
https://ib3.org/carta?type=RADIO
Enhorabona, una adaptacio del text impecable i una bona interpretació i direcció dels actors, en Joan Gomila magnífic. L’escenografia adient a la història. Ha estat un plaer.