“Entenc que el paper de l’oposició no s’hauria de limitar a esser convocat a les comissions informatives i plenaris”

Una de les sorpreses del darrer Ple va ser la renúncia al càrrec de na Catalina Ferrer, que ja feia 8 anys que estava al PP a l’oposició. Card.cat l’ha entrevistada per saber els motius de la seva renúncia, fer un repàs de la seva experiència, saber de la seva nova labor… Entra a saber què ens ha contestat:

1. Has passat en pocs dies de regidora del PP de Sant Llorenç a encarregada de recuperar el patrimoni de Sant Llorenç. Què t’ha duit a fer aquest canvi?
 En primer lloc vull aclarir que parlam de patrimoni documental, que és  sols una part del patrimoni de qualsevol poble i, per cert, una de les més importants i menys valorades de qualsevol vila.
Què m’ha duit a aquest canvi? Doncs la torrentada. Jo ja havia parlat amb el meu grup abans dels fets tràgics del 9 d’octubre per comunicar la meva intenció de no tornar a presentar-me a les pròximes eleccions. La torrentada va precipitar els fets.
2. T’he de dir que me feres fer mala via. Berenava tot tranquil i vaig llegir al diari que en el darrer ple havies “renunciat al càrrec” i passaves a fer aquesta altra feina. És que jo, com me passa sovint, badocava i ja era una decisió sabuda per tothom o de veres ha estat un canvi sobtat?
Jo també que vaig fer-ne, de mala via… això ens passa per fer dues coses al mateix temps: berenar i llegir, vull dir.
Com t’he dit abans, el meu cercle més proper ja sabia de la meva voluntat de no tornar-me a presentar. Personalment opino que vuit anys és un cicle i que després cal donar pas a cares i propostes noves. El que passa és que si no hagués passat la torrentada no hauria renunciat a la condició de regidora i simplement no m’hagués presentat a la properes eleccions.
3. Potser aquesta frase que ens digueres en una entrevista de fa un any   “de la política cada cop ho tenc menys clar” ajudi a explicar la renúncia que has fet. Realment què t’ha decebut del món de la política local?
No sé si decepció és la paraula correcta, no sé quina seria la paraula correcta, és més una qüestió de percepció o de manera d’entendre la política local. Per exemple, no puc entendre per què he passat quasi 8 anys demanant la peatonalització total de la zona afectada pel pla d’embelliment (del que en queda poc o res del concepte inicial: Bazar xinès al casc històric?). Durant quasi vuit anys m’han contestat que no és viable en virtut d’un informe policial del que ningú en té coneixement i, de sobte, d’un dia per l’altre, es tanca el Carrer Major amb barreres que poc o gens no encaixen amb un projecte d’embelliment i, poc després, apareixen uns pilons de plàstic que ara i adès deixen un forat enterra amb el que qualcú es romprà un peu. No entenc el dispendi que s’ha fet amb el gastromarket i com ha acabat a res quan hauria de ser un dels reclams per revitalitzar el poble després de la torrentada, no entenc com podem fer programes per lluitar contra la violència de gènere i, al mateix temps, omplir les festes patronals de regeaton i botellot.
  Per altra part crec que l’enfrontament no porta a res. El debat argumentat sí, la discussió en la qual es dóna per fet que el qui té la darrera paraula guanya, no i el qui en surt més perjudicat és el poble. Entenc que el paper de l’oposició no s’hauria de limitar a esser convocat a les comissions informatives i plenaris i, per contra, hauria de poder formar part activa en la presa de decisions abans que aquestes passin a ser un punt de l’ordre del dia.
4. I no en trauries res de bo? 
No tot ha estat negatiu, ni molt manco el que passa és que durant els darrers anys m’he cansat que el nostre paper quedi resumit a aixecar la mà per votar que sí o que no. En aquest sentit també caldria fer autocrítica per saber com s’ha arribat a aquest punt de discòrdia ja que qui en pateix les conseqüències és el poble.
 Sí que me’n duc coses bones: la moció per prohibir aparcar cotxes a la plaça de l’Ajuntament, l’amistat de na Manuela i en Jaume Riera, les bones paraules d’en Toni Aguilar i sí, la reconciliació amistosa i sincera amb l’equip de govern el dia de la renuncia. Quan un discuteix sobre si tal jugada era o no penal s’acalora. Imagina’t com s’acalora quan es debat sobre la millor manera de gestionar un pressupost de més de 15 milions d’euros. El que s’ha d’entendre és que és un debat que queda dins la política i que no pot travessar la línia de l’enfrontament personal.
5. Ara que ja estàs fora de la política i potser te sigui més fàcil xerrar-ne públicament, m’has de reconèixer que la política actual és de “saló”. Tot queda entre les quatres parets d’un ple al qual ningú assisteix i a la gent només li arriben quatre notes de premsa de l’ajuntament. Més enllà dels plens, no haurien de fer més els polítics (l’oposició hauria de ser la primera interessada)   per arribar a la gent i així justificar els seus vots positius o negatius, les seves propostes… Hi ha multitud de fórmules que no s’empren: assemblees, articles en la premsa local, un blog… 
I no hauria de fer més la gent perquè així fos? Si la gent no ve als plenaris és perquè no vol. Primer es feien a la 1, la gent no venia perquè era hora de dinar, després es van canviar a les 8 i la gent no venia perquè era hora de sopar. Que els plenaris són avorrits, sí, és un punt de vista. Però què han de ser, tenen unes pautes i s’han de seguir. El tema de les assemblees, etc. sí, no és cap mala idea, però fer-ho requereix de molt de temps i, al cap i a la fi, no hi vivim, de la política.
6. Ara no t’empegueeixis, però ets conscient que amb la teva marxa l’oposició perd una de les veus que millor argumentava les seves crítiques? No te trobaran a faltar? 
Això els ho has de demanar a ells.
7. Seguint amb la política… ja sé que és difícil adherir gent nova a les llistes, però no trobes que les poques que hi ha hagut els darrers anys no acaben d’ascendir? Si no record malament fa vint anys que si més no tenim els mateixos caps de llista. Potser falti un poc de renovació?
Sense dubte. La gent parla, es queixa, opina, sap com ho ha de fer per canviar-ho tot però després, quan li demanes perquè no es presenta, tothom escampa la boira.
8. Ets conscient que a algunes persones els pot estranyar que passis de ser una crítica  contundent amb l’ajuntament a fer-hi feina? 
Sí. De tota manera no he estat crítica amb l’ajuntament sinó amb l’equip de govern.
9. Exactament en què consisteix la teva nova labor? Quina durada tendrà?
De moment ens centrarem en la recuperació de la documentació del Jutjat de Pau. En segona instància, en posar ordre a l “l’arxiu” de l’Ajuntament de Sant Llorenç, que com he dit és un dels patrimonis més rics del nostre poble i que actualment es troba dispers en diferents dependències en forma de dipòsits documentals sense gaire ordre ni concert.
La durada inicial és d’un any, però no crec que amb aquest temps hi hagi temps de tant.
10. Per acabar… supòs que ara que no estàs tant fermada   a la política participaràs més a Card.cat, no?
  Ho intentaré.

4 comentaris a ““Entenc que el paper de l’oposició no s’hauria de limitar a esser convocat a les comissions informatives i plenaris”

  1. Una llàstima. De les millors de la sala. He de dir que coincidim en moltes coses i no em cauen els anells de dir-ho, tot i que sé que puc rebre crítiques per això. Una sortida de la política per la porta del darrere, que des del meu punt de vista, mereixia quelcom més de reconeixement. Esperem que la sortida de la política sigui tan sols en termes laborals i no en termes ideològics, ja que ets de les poques que expressava lliurement la seva opinió sense importar-li gaire el que poguessin dir aliats i adversaris. Salut.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)
  2. Gràcies Catalina pel teu pensar i la teva actitud (“vuit anys és un cicle”, “l’enfrontament no porta a res. El debat argumentat sí…”, ” I no hauria de fer més la gent perquè així fos?”. “caldria fer autocrítica per saber com s’ha arribat a aquest punt” , “requereix de molt de temps”, “tothom escampa la boira”….) I enhorabona per aquest interessant repte laboral que tens al davant.
    Bona selecció de títol Pau. L’oposició en els ajuntaments,-com els sindicats a l’empresa-, conformen (haurien de conformar) un imprescindible contrapès al poder en tot joc democràtic.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada