La primera vegada que vaig sentir el mot, fa anys, de boca d’un company eivissenc, vaig pensar que era un castellanisme, de herramientas a ferramentes. Però anava errat.
Avui, girant papers, he recordat el mot al llegir que Damià Mesquida (es comtet)  va presentar a l’Exposició Manacorina (Mallorca Dominical, octubre de 1897)  “Les ferramentes y eynes per esbancar, trencar i girar els terrés”. El DCVB en diu:
FERRAMENTA f. 
|| 1. Conjunt de peces de ferro que formen part d’un objecte, d’un edifici, d’una obra qualsevol (or., occ., bal.); cast. herraje. «Jo vaig fer tota la ferramenta d’aquesta casa». «La finestra té bona ferramenta». Ferramenta del timó: conjunt dels agullots i femelles del timó d’una barca. Tendrà condrets sis molins… de fferre e de tota fferramenta, de lantesat e tota altra fferramenta als dits sis molins necessària, doc. a. 1309 (RLR, viii, 57). Guarnir la dita campana de sa truja ab ses baldes, corrons, anelles e tota sa ferramenta, doc. a. 1472 (Arx. Gral. R. Val.). Els vehícols de carreteig… ab mandrós terratrémol de ferramenta, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 242).
|| 2. Conjunt d’instruments de ferro, i en general d’instruments de treball de menestral; cast. herramientas. En aquest sentit col·lectiu, ferramenta és arcaic, fora de certs oficis, com el de calafat, en què encara s’usa ferramenta significant ‘conjunt de les eines’. L’escriuà pot deu comprar ferramenta, vianda e sàgoles,Cost. Tort. IX, xxvii, 10. Una cistela ab molta ferramenta, doc. segle XIV (Catalana, ii, 165). Una caxeta sotil apta a tenir ferramenta, en què havia una destraleta sense mànech e altres ferratges, doc. a. 1437 (BABL, xi, 157). Los turchs que veren que massa los strenyien, desempararen la ferramenta [les armes] e posaren-se en fuyta, Tirant, c. 271. Una senalla ab molta ferramenta,Inv. Pellisso, a. 1486.
|| 3. Eina, instrument de treball d’un menestral o agricultor (Calasseit, Ribera d’Ebre, Maestr., Cast., Val., Al., Mall.); cast. herramienta. Pagam an Ali den Portavi per lossear les ferramentes dels maestres, doc. a. 1309 (Boll. Lul. viii,262). Ses ferramentes que es nostros menestrals mos forjan són molt xereques, Ignor. 44. A certs llocs, com Val. i Cullera, es distingeix entra ferramenta, que és instrument de menestral, i aïna, que és d’agricultor; però generalment aquesta distinció no existeix.
|| 4. Conjunt de les dents d’una persona o animal (Empordà, Ll., Pla d’Urgell, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestr., Val., Al., Eiv.); cast. dentadura, dentado. «Encara tinc tota la ferramenta». «Té bona ferramenta per a moldre pedres rieres» (Tortosa). Tallar ferramenta: treure les primeres dents un infant (Eiv.). Li haguessis ficat es dits a sa boca… Tenia una ferramenta de salvatgina que me’ls hauria ben capolats, Ruyra Pinya, i, 54.
Fon.: fərəméntə (or., bal.); feraméntɛ (Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi); feraménta (Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.).
Etim.: del llatí ferramĕnta, ‘peces o instruments de ferro’.

(Imatge de Google)